L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'En defensa de la dignitat del Parlament, amb l’autonomia indefinidament suspesa'

"Fa temps que som en dimensions desconegudes. No s’hi posin cap pedra al fetge. Estem en una suspensió de l’autonomia per temps indefinit i per procediments que barregen el Codi Penal, l’arbitrarietat judicial i un marc mental de la política que ha convertit un greu problema polític amb Catalunya en un conflicte exagerat, sobreactuat i, sobretot, amb aquestes actituds, impossible de resoldre"

2 min

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va convocar per sorpresa Jordi Turull i cinc dirigents sobiranistes investigats per rebel·lió a comparèixer demà, divendres, davant d’ell, amb l’amenaça de revocar-los la llibertat sota fiança.

Curiós: així que es concreta que Turull serà el candidat a la investidura, se’l crida davant la justícia. Per empresonar-lo? Per marcar territori? El cas és que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana contesten: si el jutge crida Turull divendres, convoquem el ple d’investidura per avui, dijous. Roger Torrent va fer ahir al vespre una ronda de consultes telefòniques urgents i va convocar el ple per avui a les cinc de la tarda.

El president del Parlament està resolt que sigui el Parlament qui investeixi president el diputat que tingui els vots, no el jutge Llarena o el govern espanyol.

Per si tot això no fos prou complicat, resulta que Turull necessita els 4 vots de la CUP per tenir majoria absoluta en la primera votació. El ple començarà a les cinc de la tarda, i dues hores abans el consell polític de la CUP decidirà si modifica l’abstenció. Esclar, si avui no obté els vots, Turull podria tornar a ser cridat a votació dissabte. Però estarà en llibertat, dissabte? O Llarena l’enviarà a la presó demà?

Si Llarena l’empresona aquest divendres i no ha sigut investit, s’haurà acabat la seva candidatura. Però si ha obtingut el suport de la cambra, s’entrarà, de nou, en un terreny inexplorat. Perquè sigui efectiva la presidència de Turull, el rei hauria de signar el seu nomenament i ell hauria de prendre possessió del càrrec. Si no ho pot fer, ni tan sols podrà nomenar els consellers.

Estem davant d’una situació que no para de complicar-se. Si la política ja és complicada, la complicació es mutiplica quan hi entra la justícia amb els seus propis ritmes. De fet, la justícia trenca els temps polítics i crea una nova dimensió política.

Algú pot preguntar-se: no és millor intentar investir un diputat que no tingui causes pendents amb la justícia? El problema és: fins on arriba la justícia? Fins al punt de dir: Puigdemont no, Sànchez no, Turull no, no es pot parlar d’això al Parlament… La Moncloa ha dit que mantindrà el 155 si no hi ha un Govern “conforme a dret”. Conforme a quin dret, si Puigdemont, Sànchez o Turull van presentar-se i van ser votats? I aquí hi ha en joc drets dels elegits però també dels electors, de nosaltres.

Fa temps que som en dimensions desconegudes. No s’hi posin cap pedra al fetge. Estem en una suspensió de l’autonomia per temps indefinit i per procediments que barregen el Codi Penal, l’arbitrarietat judicial i un marc mental de la política de l’estat espanyol que ha convertit un greu problema polític amb Catalunya en un conflicte exagerat, sobreactuat i, sobretot, amb aquestes actituds, impossible de resoldre. O sigui que entenc la decisió del president del Parlament. Una altra cosa és que aquesta decisió acabi sent més una defensa legítima i orgullosa de les atribucions del Parlament que una via efectiva per tenir president de la Generalitat.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel.

stats