L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El vot a Puigdemont o Junqueras, entre la comprensió i la incomoditat'

"Els que van votar que sí assisteixen a la competició entre Esquerra i Puigdemont amb una barreja de comprensió i d’incomoditat"

3 min

Quan falten vuit dies per a les eleccions, l’estat espanyol continua la seva marxa sobre Catalunya. Ahir, el Tribunal de Comptes va ordenar l’embargament de les propietats de Mas, Ortega, Rigau, Homs i Vilajoana pel 9-N. No per esperada podem deixar de considerar un escàndol aquesta decisió: el 9-N va ser una consulta sense valor vinculant, una mena d’enquesta amb urnes. Però va tenir un gran ressò internacional i una força psicològica molt gran perquè va trencar un tabú: els catalans es preguntaven, amb urnes i resultats a les 8 del vespre, si volien un estat propi i si el volien independent. Mas, quan va presentar la pregunta, hi va sumar CDC, UDC, ERC, la CUP i ICV. Doncs bé, els responsables de la consulta, que ja ho estan pagant amb inhabilitacions, ara ho paguen amb el patrimoni. El govern del PP vol que escarmentin els responsables i els que puguin tenir idees semblants.

Davant de les condemnes pel 9-N i de les presons de l’1 d’octubre, i de les tones de mentides i humiliacions que cal suportar en aquesta campanya, un podria pensar que no hi ha res a fer. La veritat és que sempre hi ha alguna cosa a fer. I la més immediata és votar de demà en vuit, el 21-D.

Votar qui? Els milions de catalans que van votar l’1-O, sobretot els que van votar que sí, assisteixen a la competició entre Esquerra i Puigdemont amb una barreja de comprensió i d’incomoditat. De comprensió perquè sabem que els partits estan fets per competir electoralment, i d’incomoditat perquè venim del Junts pel Sí i perquè si ara, amb líders dels dos partits a la presó i d’altres que no poden tornar de Bèlgica, no mostren més empatia i més unitat entre ells ja em diran quan la mostraran.

Molta gent pateix igual per Puigdemont que per Junqueras, i voldria ajudar-los a tots dos amb el seu vot. I sobretot, vol que el 21-D, quan es comptin els vots i els escons, hi hagi majoria de vots per la independència, contra el 155, contra la repressió. Per respecte al sacrifici de l’1-O. Aquesta és la primera categoria d’arguments. Que guanyin el ‘sí’ i el referèndum. A partir d’aquí, l’elector és més sensible a una segona categoria d’arguments, més pràctics, sobre si Puigdemont podrà ser president encara que guanyi -perquè si torna el detindran o justament perquè si guanya clarament serà més difícil que vagi a la presó-, o sobre si Junqueras podrà fer de president sent com és a la presó… Per acabar-ho de complicar, què passa si Ciutadans queda primer? Quina importància política i psicològica tindria aquesta possibilitat? Crec que el que hem de fer és escoltar els arguments dels partits i votar en consciència.

L’objectiu per als contraris al 155 i els votants de l’1-O ha de ser una majoria sobiranista. La resta és un problema per al dia 22. I permetin-me la frase, el dia 21 va abans que el 22. Si al final Cs queda al davant, preguntem-nos quina realitat sociològica catalana ho haurà fet possible, quins dèficits comunicatius de l’independentisme, quin superfinançament i quina hiperrepresentació als mitjans espanyols, i afrontem aquesta realitat de cara, en comptes de negar-la, que és el que fa l’espanyolisme a Catalunya.

Encara que aquestes eleccions hi ha un bloc que està jugant amb una mà lligada a l’esquena, sempre hi ha alguna cosa a fer. El dia 21 a la nit Espanya i Europa preguntaran qui ha guanyat, si el ‘sí’ o el ‘no’. Aquest és el primer objectiu. El segon serà que els partits gestionin la victòria amb la mateixa generositat que la gent.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

stats