L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rajoy (4 diputats), font d'inestabilitat a Catalunya'

"Rajoy ha obtingut 4 diputats: no té res a parlar amb la nova majoria absoluta independentista?"

3 min

Continuen les reunions entre Junts per Catalunya i Esquerra, reunions tant a Catalunya com a Brussel·les, tant per a la constitució de la mesa del Parlament (el nou Parlament es reunirà dimecres de la setmana que ve) com per a la investidura del president. Noto en l’ambient negociador les tensions pròpies del moment, però també una clara consciència de la necessitat de trobar un acord. Quan he preguntat: “Seria un acord amb generositat?” m’han contestat: “Amb responsabilitat”. O sigui que Puigdemont insisteix a dir que tornarà a Catalunya si el Parlament el vota i Esquerra no amaga la seva poca disposició a forçar el reglament del Parlament per permetre la investidura d’un president que governaria a més de mil quilòmetres de distància. O sigui que totes dues parts estan fent el que toca en aquests casos, que és aguantar posicions, i com que queden vuit dies per al ple, la nostra pressa no és la seva pressa. Ara, tothom veu que Ciutadans intenta posar nerviós l’independentisme fent-li notar que si als diputats (i això inclou Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Turull, etc.) que tenen causes obertes amb la justícia els dona càrrecs i compta que sempre podran ser presents a les votacions, potser es troba que algun dia tenen suspesos els seus drets i el bloc del 155 podria trobar-se amb una majoria aritmètica que ara, de sortida de la legislatura, no té, perquè les urnes no l’hi van donar. Per tant, continuem a l’espera de les decisions que prenguin Junts per Catalunya i Esquerra.

Mentrestant, avui Rajoy ha tornar a parlar en públic (després que ens hagués desitjat un bon 2016) i en una trobada amb inversors internacionals ha dit que "l'única ombra sobre l'economia" és política, és la situació a Catalunya.

I aquí cal dir dues coses. Primer: Catalunya serà tan inestable com Rajoy vulgui. Quan Rajoy va ordenar als policies que peguessin, tot el món ho va veure, la imatge de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya va quedar tocada. L’actuació policial va ser font d’inestabilitat. Si pressiones les empreses perquè se’n vagin de Catalunya, projectes una ombra d’inestabilitat. Per tant, insisteixo: Catalunya serà tan inestable com Rajoy vulgui. Amb un afegit que és un problema per als catalans i per a Rajoy, que és que com que ell sempre s’ha amagat darrere dels jutges i no ha donat cap resposta política a la situació catalana, ara es trobarà que la inestabilitat a Catalunya l'hi causarà la justícia si continua emetent interlocutòries com les del dia 4, en què va acusar Junqueras de violent al mateix paper que deia que no ho era. O fent-nos responsables als votants de l’1-O de la violència policial.

Però la segona cosa que cal dir és que Rajoy no pot anar dient que “s'ha sabut donar una resposta legal i políticament irreprotxable”; primer perquè no ho és, i segon perquè les urnes han parlat fa quatre dies. I el seu partit, a Catalunya, ha obtingut 4 diputats de 135 diputats. 4. No té res a parlar amb la nova majoria absoluta independentista? És propi d’un estadista dir (com va dir l’endemà de les eleccions): “Jo, amb qui haig de parlar és amb Arrimadas, que és qui ha guanyat les eleccions”? Ja sé que l’especialitat de Rajoy és aconseguir que les responsabilitats li rellisquin i que sempre cau dret, però nosaltres hem de continuar dient les coses com són: Rajoy i el PP han fracassat profundament en la gestió de la crisi a Catalunya i en termes electorals ell ha rebut un càstig, fins i tot dels seus, que no li permeten presentar-se, precisament a ell, com ningú que ha donat una resposta “irreprotxable”.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

stats