L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Repressió i victòria de l'Estat? Derrota d'Espanya'
"Rajoy està treballant per la victòria de l’Estat, encara que aquesta victòria de l’Estat sigui la derrota d’Espanya, perquè un projecte comú no es pot compartir a la força"
Demà el Parlament aprovarà la llei del referèndum i després, al Palau de la Generalitat, el president Puigdemont i tot el Consell Executiu firmaran la convocatòria de l’1 d’Octubre. A partir d’aquest moment començarà a arribar la resposta repressiva del govern espanyol, una resposta de govern disfressada de resposta d’Estat, perquè Rajoy ha reduït al màxim la separació de poders, especialment amb el Tribunal Constitucional, que va reformar al seu gust donant-li unes insòlites atribucions de tribunal penal.
Del to de Rajoy de les últimes hores es dedueix també que el govern espanyol se sent prou segur com per resistir la imatge de la retirada d’urnes, ja sigui abans que es portin als col·legis o el mateix dia 1.
Demà sentirem el cor de veus que s’esquinçaran les vestidures perquè la llei del referèndum s’aprovarà en absència dels diputats de Ciutadans, del PP i del PSC, que marxaran de l’hemicicle. Diran que no s’ha pogut debatre. Seran uns laments farisaics perquè tothom sap que si s’hagués intentat debatre com una llei normal, aquests mateixos grups polítics que es fan els ofesos l'haurien portat a correcuita al Tribunal Constitucional perquè no se’n pogués parlar. El mateix to farisaic dels que diuen “és que no té garanties” mentre fan tot el possible perquè no en tingui, o ja els està bé que uns altres facin que no en tingui.
La qüestió és que no se’n pogués parlar. Heus aquí el millor retrat de la situació: que no se’n pugui parlar. Que no es puguin posar les urnes. Que això no es pregunti, inhabilitar els polítics que ho intentin, silenciar la societat, pitjor encara: criminalitzar-la. Convertir votar en un delicte i, en fer-ho, pervertir el llenguatge, perquè segons el govern espanyol i el PSOE posar les urnes és antidemocràtic, és una estafa democràtica, i retirar-les, en canvi, és democràtic.
Ahir Rajoy deia allò de “¡No puede decidir una parte de España!” Com hem dit milions de vegades, al Quebec van votar els quebequesos i a Escòcia els escocesos, però és igual: amb l’Estatut només havíem de decidir nosaltres i van acabar decidint ells per nosaltres. “¡Los extremistas, la CUP!”, deien ahir. És igual, si l’Estatut el va defensar Duran i Lleida. I el va votar el PSOE. I se’l van carregar. Deia Rajoy: “¡Hemos evitado la quiebra de Catalunya!”, però no va afegir ”también con su dinero”. Ni que s’han cobrat el FLA amb interessos.
En resum, Rajoy està treballant per la victòria electoral del PP. I per la victòria de l’Estat, encara que aquesta victòria de l’Estat sigui la derrota d’Espanya, perquè un projecte comú no es pot compartir a la força. Pretendre que prohibir la pregunta estalvia la resposta és infantil, és inútil, és allargar el problema una generació més, pel cap baix. Serà ara, l’1 d’octubre, o més endavant, però ni Rajoy ni ningú podrà fer que un país renunciï a decidir el seu futur.
