L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Zaplana, la corrupció al PP i els fiscals afinadors'

Ahir, Antonio Baños, en la presentació d’un llibre que ha escrit (‘La República possible’) va dir que “de vegades estem tan concentrats en el procés que ens oblidem de per què volíem la independència”. Aquesta és una idea, que, perdonin-me l’autocita, m’han sentit a dir moltes vegades en aquest mateix espai. El ‘sí’, potser perquè de seguida va ajuntar dos milions de persones, que aviat és dit, arrossega un dèficit comunicatiu. Primer, sobre el referèndum mateix.

M’agradaria sentir més sovint que el referèndum és un gran punt de trobada nacional: una enquesta d’aquest cap de setmana de ‘La Vanguardia’ deia que el volia un 75% dels catalans. El referèndum té unes grans virtuts: Defensar el referèndum és defensar-nos a tots, els que volen votar ‘sí’ i els que volen votar ‘no’. Votar és net i democràtic, s’ha fet al Regne Unit i al Canadà, i no oblidem que l’estat espanyol li deu un referèndum a Catalunya després que el de l’Estatut del 2006 (la nostra decisió posada en una urna amb valor jurídic, amb caràcter vinculant) va ser barroerament menyspreat als despatxos del Tribunal Constitucional.

Òbviament, quan et poses a triar entre dues opcions, una de canvi, l’altra de continuïtat, compares: amb què hi puc sortir perdent i amb què hi sortiré guanyant? Aquí la llista podria ser molt llarga, però l’actualitat a totes les portades d’avui ens porta fins a la detenció del que va ser tres anys president de Madrid, Ignacio González, home de confiança d’Esperanza Aguirre, cor del PP a la capital de l’Estat.

Avui s’ha sabut, ho ha dit la SER, que el nou fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, va intentar impedir dimarts un dels escorcolls plantejats en el marc de l'operació contra la corrupció al PP de Madrid i que va acabar amb la detenció d’Ignacio González. El fiscal d’Anticorrupció Moix, però, no va poder imposar la seva voluntat. Els fiscals encarregats de l'operació van convocar una reunió, es va votar i allà la majoria es va oposar a l'ordre del fiscal en cap. Moix va acabar acatant la posició de la majoria.

La història d’un fiscal d’Anticorrupció intentant impedir un escorcoll de la policia no és gaire edificant, però és que el sistema fa olor de podrit, quan es llegeix la notícia que firma avui Ernesto Ekaizer.

Un conversa telefònica gravada per la Guàrdia Civil revela que el qui va ser ministre d’Aznar, Eduardo Zaplana, que ja sabia que Manuel Moix seria nomenat fiscal d’Anticorrupció, li va dir a González (el president madrileny detingut) que no patís, que Moix controlaria l’activitat de la Fiscalia Anticorrupció.

Zaplana dient-li a algú detingut per prevaricació, suborn, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, falsedat documental i corrupció en els negocis que no pateixi pel nou fiscal d’Anticorrupció. És com allò d’“esto la fiscalia te lo afina”, però al revés: no t’amoïnis, que això la fiscalia no t’ho investiga.

Per descomptat, la independència no ens farà més honestos automàticament i caldrà vigilar i vigilar el vigilant. Però el que no s’hi val de cap manera és a presentar el procés com un subterfugi per tapar la corrupció. Rajoy i el PP estan fins aquí de casos, de detinguts i d’empresonats. No estan en condicions de donar lliçons de gestió ètica de la cosa pública. La regeneració moral està més en un nou començament que en les mans dels que volen que res no canviï i fan veure que la corrupció no va amb ells.