L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Anticorrupció i antireputació'

Ahir vaig assistir a la recepció de la festa nacional del 4 de juliol al consolat dels Estats Units a Barcelona. Imaginin-se, en un agradable jardí d’una elegant residència de Pedralbes, centenars de persones deambulant a preu dret entre paradetes de menjar i beguda, i amb el cònsol rebent els convidats a la porta, convidats encapçalats pel president Puigdemont, a qui el cònsol va saludar en el seu discurs de benvinguda. Després va saludar el “ministre”, va dir, i per un moment la paraula va quedar suspesa a l’aire, “el ministre”. Però no era el que estan pensant, sinó que era “el ministre d’Andorra”. Quan tot seguit una soprano va entonar ‘a capella’ l’himne nacional americà, no vaig poder evitar de pensar què hauria passat als Estats Units amb un ministre que hagués quedat gravat, al seu despatx, buscant indicis per destruir el seus adversaris polítics. Tinguin per segur que no només no es parlaria de res més sinó que, a més, hauria hagut de dimitir i s’haurien perseguit còmplices fins i tot a la mateixa Casa Blanca. Recordin que el minsitre afirma que “el presidente lo sabe”.

El mal que Jorge Fernández Díaz ha fet a la credibilitat del sistema és enorme. Tant, que, ahir, quan la Fiscalia Anticorrupció va llançar una operació contra ajuntaments catalans i va desplegar 400 guàrdies civils per tot Espanya, però en bona part a Catalunya, no podem evitar de pensar més en la guerra bruta política del ministre que en la corrupció que persegueix l’operació. Ho diem avui al nostre editorial: “Per culpa de Fernández Díaz la ciutadania confia cada cop menys en les operacions anticorrupció”. Entre altres coses perquè ahir, una vegada més, els mitjans sabien dels escorcolls abans que els escorcollats. I, a partir d’aquí, l’estat de dret rep una altra ganivetada. Ahir vàrem escoltar una declaració insòlita. La va formular la portaveu del Govern, Neus Munté: quan acaba el consell executiu, surt en roda de premsa i diu que “l’autor intel·lectual” dels escorcolls als ajuntaments catalans és Fernández Díaz. Ho diu la portaveu d’un govern, és a dir, el govern de Catalunya afirma públicament que en aquest cas no hi ha separació de poders. Les primeres informacions d’ahir al matí remarcaven que s’anava a actuar a l’Ajuntament de Girona per buscar-hi documentació de l’època en què l’ara president Puigdemont era alcalde. L’interès a posar el nom del president de la Generalitat compartint titular amb la paraula corrupció es veu de tres hores lluny, perquè al final, a l’Ajuntament de Girona se li va demanar una informació sense escorcoll. Però el mal ja estava fet. (Es van escorcollar 4 ajuntaments a Catalunya: Tortosa, Ascó, Vandellòs i l’Ametlla de Mar), 3 a Madrid i un a Guadalajara.)

Naturalment, volem saber l’abast d’aquesta operació anticorrupció, però també sabem que no cal esperar per concloure que els 4 anys i mig (de moment) de majoria absoluta del PP han estat, pura i simplement, una operació antireputació. I en aquesta operació, tots hi hem sortit perdent.