L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Banyar l'Estat de realisme el 21-D'

"Diu Comín que hem rebut un bany de realisme, però l’Estat ha de comprovar també que la realitat no se’n va a cops de 155"

3 min

Avui a l’ARA parlen un conseller a Bèlgica i un activista a la presó, Toni Comín i Jordi Sànchez.

La nostra corresponsal a Brussel·les, Laia Forès, li pregunta a Comín: “Com es va decidir qui marxava i qui es quedava?” I Comín contesta: “Vam quedar que cadascú, en funció de les seves circumstàncies familiars i personals, pensés quin risc preferia assumir [...] vam agafar el compromís entre els consellers, que recordaré tota la vida, que ens respectaríem sempre més la decisió que prengués cadascun de nosaltres”.

I pel que fa a l’endemà de les eleccions, diu Comín: “Ha sigut un bany de realisme. Ara hem de triar el camí correcte i anar tan ràpid com es pugui, però sense caure esgotats. Quins objectius estratègics tenim? Molts. Ampliar el suport a Catalunya. Trobar les formes de pressió davant la societat espanyola que puguem exercir de manera no-violenta, democràtica i cívica. Que el projecte sigui conegut a Europa. A mesura que avanci podrem posar terminis”.

Ho diu Comín, a 1.300 kilòmetres de casa: ampliar el suport a Catalunya, trobar la manera democràtica de pressionar Espanya i Europa. És allò que els deia fa quinze dies: després del 21-D, en cas de victòria del sobiranisme, entrarem en una altra etapa en què serà més normal sentir el sobiranisme discrepar dels ritmes, de l’estratègia i de la tàctica. El preu que estan pagant dos governs (el del 9-N i el de l’1-O) i els Jordis obliga, per força, a fer un pensament, que no serà tan èpic.

Però en aquesta mateixa entrevista Comín adverteix: “Si no guanyem, els exiliats no podrem tornar mai i els presos trigaran molt més a sortir”.

I aquí és on l’entrevista amb Comín es troba amb la tercera carta que Sànchez ens envia des de Soto del Real. És una carta estremidora, literalment, perquè comença explicant que “els dies i sobretot les nits comencen a ser freds a Soto del Real, al peu de la Sierra madrilenya. Sorprèn, però, que la calefacció només funcioni a la zona de les visites exteriors de familiars i advocats i no a l’interior dels mòduls, tot i que és una manera de fer sentir a les visites la suposada calidesa de la presó. Desconec si la fiscalia belga ha demanat informació sobre la climatització a les presons espanyoles; si algú pot, però, que els expliqui que a les cel·les no hi ha radiadors, que les parets són d’un fred i trist formigó i que les finestres no ajusten. I que en els espais comuns els pocs radiadors que hi ha, de moment, són decoratius. Molt ecològic i sostenible, tot plegat. De fet, si els interns podem anar amb samarretes tèrmiques, polars i anoracs per dintre el mòdul, per què malbaratar energia? Que ningú pensi que un cop sortim de la presó i el president Puigdemont pugui tornar dignament i sense risc de trepitjar la presó, tot estarà resolt. Amb l’autogovern intervingut, les penes de presó [...] els boicots (suggereixo que algú s’interessi pel boicot que la fruita catalana va rebre durant el mes d’octubre a Mercamadrid), algú podria tenir la temptació de pensar [...] el problema que Espanya té amb Catalunya ja s’ha resolt. Quin error!”

I, certament, la manera més immediata de dir que el problema no està resolt és a les eleccions del 21-D. Diu Comín que hem rebut un bany de realisme, però l’Estat ha de comprovar també que la realitat no se’n va a cops de 155. Que té un problema amb la realitat si dona per bo aquell increïble, insultant esquema de la jutge Lamela que els ensenyàvem ahir, que deia que el Govern, el Parlament i la societat civil catalana formaven part d’una organització criminal.

Lamela veu una “organització criminal” darrere de l’1-O

Si al segle XXI organitzar una referèndum a partir d’una majoria absoluta al Parlament al qual van més de 2 milions de persones sota les porres i les amenaces és matèria criminal, Espanya té un problema a Catalunya per unes quantes generacions. En nom de la realitat no s’ho pot permetre. En nom de la realitat, el 21-D s’ho ha de trobar a les urnes.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.

I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

Tercera carta de Jordi Sànchez des de la presó
stats