L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Catalunya torna a tenir Govern però no té normalitat'

"Al Govern li toca fer una cosa que no feia des de fa vuit mesos, que és governar, i té molta feina endarrerida. No ho tindrà fàcil: ha de tornar a la normalitat sense que res sigui normal"

El nou Govern ja treballa. Els consellers que van prendre possessió dissabte han anat aquest matí a uns despatxos que havien quedat buits des de finals d’octubre, fa vora vuit mesos. Tots faran un traspàs de poders amb els consellers anteriors que siguin a la presó i a l’exili, mentre una pancarta amb el llaç groc demanant-ne la llibertat descansa a la balconada del Palau de la Generalitat.

Ahir, a l’entrevista de TV3, el president Quim Torra insistia sovint a no normalitzar la situació d’uns polítics a qui l’estat espanyol està aplicant una presó preventiva i un allunyament de casa absolutament abusius. Fa bé el Govern d’insistir en la causa dels presos i exiliats, i fa bé de tenir aquesta pancarta al balcó del Palau, ara que el 155 ja ha caigut, almenys nominalment, i no estem vivint aquells ridículs humiliants de mossos retirant llaços grocs d’edificis públics.

Els nous consellers reobren els departaments després de l'aixecament del 155

És un temps nou: el president Torra va explicar ahir que ja busca una data per reunir-se amb el nou president espanyol, Pedro Sánchez. El diàleg polític és sempre una bona notícia, però una altra cosa és que doni bons resultats: al cap i a la fi, Rajoy es va reunir amb Mas i amb Puigdemont i ja veuen on som. Per part catalana, és un diàleg amb presos i exiliats, amb un president espanyol que va votar a favor del 155 i que ha insultat Torra. Però Torra va dir que estava disposat a oblidar el que li havien dit en benefici del diàleg. Bé. I alhora que diu això diu que és vàlid el mandat del referèndum de l’1 d’octubre i el projecte de fer la República. Al mateix temps, Elsa Artadi, consellera de la Presidència, nova dona forta del Govern i portaveu de l’executiu, ha dit aquest matí que la unilateralitat no és una prioritat. Normal: al Govern li toca fer una cosa que no feia des de fa vuit mesos, que és governar, i té molta feina endarrerida. No ho tindrà fàcil: ha de tornar a la normalitat sense que res sigui normal. I és una excel·lent notícia que el Govern de Torra afirmi que pensa recuperar les 16 lleis socials suspeses pel TC a petició dels governs de Rajoy, i que es treu de sobre part del control financer.

"A Espanya no hi ha tradició democràtica, s’arriba a la democràcia després d’una llarga dictadura. Pintors, escultors, escriptors, músics... El percentatge d’exiliats és altíssim. Quan diuen que defensar certa posició és ser antiespanyol... ¿Per ser espanyol s’han de tenir certes idees?"

Luisa Elena Delgado Catedràtica de literatura espanyola a Illinois

A Madrid, Pedro Sánchez ho té malament, també. Ha de fer govern amb minoria al Congrés, amb el PP controlant la mesa del Congrés i el Senat. I sentint-se dir de tot. Avui Hernando deia a Antena 3 que “Sánchez està disposat a governar amb els amics d’ETA i els independentistes catalans”. Hi ha una depressió absoluta entre els que creuen que Espanya només està salvada quan és en mans del PP, de Ciutadans o de Franco directament, els que barregen monarquia, Codi Penal i extensió del 155. Ahir, aquests ja li deien que la pancarta del Palau era un desafiament. Com els agrada aquesta paraula! Per això els vull recomanar una entrevista que la Sílvia Marimon publica avui a l’ARA a una catedràtica de literatura espanyola, neta d’exiliats republicans, que viu als Estats Units, i que afirma: “A Espanya no hi ha tradició democràtica, s’arriba a la democràcia després d’una llarga dictadura. Pintors, escultors, escriptors, músics... El percentatge d’exiliats és altíssim. Quan diuen que defensar certa posició és ser antiespanyol... El meu avi va perdre la guerra, li deien 'roig' i 'antiespanyol'. ¿Per ser espanyol s’han de tenir certes idees? A Espanya no hem acabat de comprendre què significa ser un ciutadà democràtic. Hi ha menys consciència del poder ciutadà. Per començar, som súbdits. Tenim una monarquia. Alguns poden dir que això no és important, però ho és quan no es poden dir certes coses. La monarquia espanyola és la més blindada pel que fa a l’opinió pública d’Europa. Quan ni tan sols es deixa que un jugador s’emboliqui amb la bandera catalana vol dir que ni tan sols se li concedeix un espai emocional. Ho pot fer un jugador asturià o andalús, però no un de català. És deixar clar que es vol humiliar. El cas de Jordi Sànchez: demanar que algú es penedeixi en el seu interior per les seves idees és pràcticament inquisitorial”. Ho diu una espanyola que es mira Espanya des de fora.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de