L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Concentrar-se en les eleccions'

Ahir els vaig dir que l’estat espanyol tenia molta pressa, i, en efecte, el vicepresident Junqueras i vuit consellers van ser empresonats sense temps de preparar les seves defenses.

Recordin els fets: mentre el Govern anava a declarar a l’Audiència Nacional, la presidenta del Parlament i la mesa anaven a declarar al Tribunal Suprem. Al Suprem els van donar una setmana per preparar-se. A l’Audiència Nacional, res. Un dels advocats dels consellers ha explicat aquest matí a RAC1 que la jutge mirava el mòbil mentre declaraven els seus clients, i que els fiscals miraven cap a una altra banda. Quan ahir a la nit li van preguntar al fiscal general de l’Estat, a la SER, que com era possible que no haguessin tingut temps per preparar la defensa, va contestar: “Bastante paciencia ha tenido el estado de derecho”, perquè els fets que s’imputen van arrencar fa dos anys.

Recordem que l’Audiència Nacional no té competències en els delictes de rebel·lió i sedició (segons va intepretar el ple dels magistrats que l’integren).

Mirin, la interlocutòria amb què la jutge envia a la presó Junqueras i vuit consellers és qualificada així pel catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo:

“No hi ha res ni en la querella del fiscal ni en la interlocutòria de la jutge que permeti considerar-los com a actes d’administració de justícia. I el que no sembla administració de justícia, no és administració de justícia, ja que la justícia no només ha de fer-se, sinó que a més ha de semblar que es fa.

La querella del fiscal i la interlocutòria de la jutge passaran a la història com dos documents infames que no s’haurien d’haver produït mai” (·) “Si la interlocutòria de la jutge Lamela es confirma, difícilment podrem seguir parlant d’Espanya com un estat de dret”.

Pérez Royo diu això pel que ja he comentat fa un moment, però també perquè enviar-los a la presó és abusiu i perquè resulta molt discutible que estiguem parlant de rebel·lió o sedició.

Però perquè vegin el to amb què està redactada la interlocutòria, mirin com explica la jutge el que va passar l’1 d’octubre, el dia del referèndum.

Què cal fer, en aquestes circumstàncies? Mirin, ja ens ha quedat clar que l’Europa política, els estats que formen la Unió Europea, estan deixant fer Espanya. Una altra cosa és el que entenen els europeus. L’1 van veure i entendre que la policia espanyola pegava a votants pacífics. Ahir van veure i entendre que polítics electes d’un govern són enviats a presó per haver posat les urnes. Els empresonaments d’ahir i els que puguin venir no li fan cap bé, a la imatge de l’estat espanyol. I en el front interior, insisteixo: crec que caldria concentrar la major part de les energies a preparar bé les eleccions. Això vol dir resistir les provocacions perquè reaccionem de manera que quedi justificat que actués la policia o l’exèrcit i les eleccions quedessin suspeses i oferir una candidatures o candidatures que, primer, asseguressin que el govern torna a quedar en mans de partits que volen el màxim de poder polític per a Catalunya, i segon, enviessin al món un senyal que el món pogués entendre què vol la gent de Catalunya després de tot el que ha passat.

Finalment, voldria dedicar una part de l’anàlisi a l’audiència de fora de Catalunya:

Ayer, el vicepresidente Junqueras y ocho consejeros del gobierno de la Generalitat ingresaron en prisión. No me detengo especialmente en el hecho de que el ministro de Justicia i el fiscal general del Estado están reprobados por el Congreso y que la admisión a trámite de la querella, la citación a declarar de los imputados y su ingreso en prisión se produjeron en apenas 48 horas, un tiempo récord en una justicia lenta a veces por garantista, a veces por ineficaz, como es la justicia española. Es evidente que hay prisa por enviar a la cárcel al gobierno de Catalunya. No hay ni el más mínimo decoro a la hora de hacer una prueba de sonido en la fiscalía:

Ni en ocultar el título del PDF de la querella: “Más dura será la caída”.

Miren, ayer fueron a la cárcel miembros de un gobierno democrático cuyo presunto delito es haber puesto las urnas para que pudiese votar, los del ‘sí’ y los del ‘no’. Poner urnas para preguntar a los catalanes lo mismo que pudieron contestar los escoceses con el acuerdo del Reino Unido y los quebequeses con el acuerdo de Canadá.

Este gobierno puso las urnas después de años de invitar al Estado a un diálogo adulto: buena parte de la sociedad catalana quiere decidir su relación con el estado español y quisiera hacerlo de manera acordada. Porqué estamos en el siglo XXI y creemos en la democracia.

La respuesta del Estado durante años ha sido el silencio, cuando no el menosprecio y, ya en los últimos tiempos, el “¡A por ellos!”: la represión policial y las decisiones judiciales. En Cataluña nos preguntamos dónde está la política. Nos indigna que el gobierno español no escuche un clamor tan sostenido, tan pacífico, y que el PSOE cierre filas de manera tan sumisa. Nos preguntamos, les preguntamos: ¿Creen que es viable una España así? ¿Un Estado que necesita atracar un barco con más de diez mil policías en su puerto más importante para garantizar la unidad de España? ¿Creen que encarcelando a un gobierno se esfuman por arte de magia los millones de ciudadanos que les votaron? ¿No creen que es muy contradictorio andar proclamando que España tiene 500 años y luego andar parapetándose detrás de las porras de los policías y las togas de los jueces para sobrevivir como unidad? ¿No se dan cuenta de la inseguridad que transmite tanta falta de aplomo democrático? ¿No les preocupa cómo el gobierno dilapida la imagen de España en Europa con represión policial y encarcelamiento de electos? ¿No se puede entender que España es plurinacional o no será?

Lllibertat, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó.