L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Cordeu-vos els cinturons'

Cordeu-vos el cinturó. L’actualitat ha agafat velocitat. I no només això: ha agafat velocitat i s’està ficant per camins perillosos.

Aquesta matinada, Donald Trump ha cessat la fiscal general del Estats Units en funcions (encara era de l’època Obama). La fiscal s’havia negat a defensar l’ordre de Trump de tancar les fronteres a persones procedents de set països predominantment musulmans.

Gairebé a la mateixa hora, l’expresident Obama ha fet públic un comunicat de rebuig a la política de Trump. Només fa 10 dies que Trump és president i el seu antecessor ja ha trencat el seu silenci.

Al mateix moment, a Anglaterra, ja són un milió i mig les persones que han demanat a la primera ministra que retiri la invitació a Trump perquè visiti el país. S’estenen les protestes als Estats Units.

Estic segur que Trump deu estar encantat de les manifestacions, de cessar la fiscal general, content que Obama ja hagi hagut de sortir, que tot el món en parli. Això el reforça davant els seus, mostra que compleix les seves promeses i ara, no ho dubtin, utilitzarà les crítiques per fer-se l’atacat i desviar l’atenció. Trump viu d’això. Trump és això. Trump ha començat a actuar a la presidència com ha fet sovint al món dels negocis: ensenyar les dents, intentar treure’n el màxim profit, i si no surt bé, fer fallida i ja vindrà algú al darrere amb la fregona i la galleda per retirar les restes del desastre.

El pitjor d’aquest primer episodi de la presidència de Trump és que ha fet servir la por contra el diferent, i d’aquesta por deriva la intolerància, i la intolerància s’encomana. Trump no parla al cor, parla a les vísceres. Si el president assenyala amb el dit de la sospita criminal un país o una religió, hi ha molta gent que de dins els surt el pitjor d’ells mateixos. Sobretot la canalla.

També ens passa aquí. Ahir, la regidora de Badalona Fàtima Taleb va denunciar els darrers insults i escopinades que ha rebut pel fet de ser musulmana. Va fer-ne responsable l’intel·lectual García Albiol. El dirigent del PP s’hi va tornar i la va titllar d’amagar la incompetència darrere “un parell d’insults”. Però és veritat que García Albiol va fer aquell tipus de campanya que suggereix però no diu, aquell tipus de campanya en què, sota l’aparença de valentia i de dir el que no s’atreveix a dir ningú, s’entenia clarament quina tecla electoral visceral pretenia tocar. Ho vam denunciar aquí. L’hi vàrem dir a García Albiol aquí, quan vàrem veure el seu acte de llançament de campanya, aquell en què feia el gest de netejar i per si no quedava clar que no parlava de netejar brossa sinó de persones, havia de preguntar si l’havien entès. Març del 2015. Aviat farà dos anys. Se’n recorden?

Això no construeix res de bo. Alhora, no deixa de ser una ironia barroera que el PP compari el Govern amb els nazis i els acusi de xenofòbia per allò que va dir el jutge Vidal que la Generalitat tenia les nostres dades i sabia quins jutges eren independentistes i quins no. El PP torna a banalitzar el nazisme. Hi ha paraules amb les quals no s’ha de jugar.

Però esclar, és època de cinturons cordats i carreteres perilloses. Homs acaba de denunciar Rajoy per desobeir el TC, falta menys d’una setmana perquè declari Mas pel 9-N, i l’avançament de la convocatòria del referèndum és una possibilitat. En sentirem de més gruixudes.

Aquests no són dies incerts, només: són dies convulsos, que semblen vigílies de noves convulsions. No deixem que utilitzin les nostres vísceres. Fem servir el cap i el cor. Davant el dubte, sentit comú, valors universals, dignitat humana.