L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ei, que només volem votar en pau'

"El 82% de catalans van dir que sí, que volen referèndum pactat. Què més necessiten el govern espanyol, el PSOE, Ciutadans i els mitjans afins per entendre que quan la societat canvia les lleis han de canviar?"

Falten tres dies per diumenge i, a aquestes alçades, la celebració del referèndum s’assembla a una gran partida de pòquer, on tan important com tenir unes bones cartes és que sembli que en tens.

Com que d’excitació i de nervis ja anem servits, em sembla que puc ser més útil recordant alguns arguments.

El primer és per què la societat catalana està fent tot això: doncs perquè està assistida per un dret universal, el del vot per autodeterminar-se.

Per què ho està fent així? Perquè l’Estat no li ha deixat cap alternativa. Mirin, diumenge ‘El País’ va publicar una enquesta on preguntava:

“La millor manera de resoldre el problema entre Catalunya i Espanya és que se celebri un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya en què els catalans decideixin si volen seguir formant part d’Espanya. Hi està d’acord?" I ja ho veuen: el 82% de catalans van dir que sí, que volen referèndum pactat. Què més necessiten el govern espanyol, el PSOE, Ciutadans i els mitjans afins per entendre que quan la societat canvia les lleis han de canviar? L’Estat no vol pactar el que el 82% de la gent li demana fa temps. Això no és un suflé, el suflé no ha baixat, fem el referèndum.

Per això, avui, l’ARA publica aquest anunci, titulat “La democràcia és vida: La ciència a favor de la llibertat d’expressió i el dret a vot”, que comença dient que “només l’expressió lliure de l’opinió ciutadana podrà resoldre la situació actual”. El firmen, entre molts altres, Anna Veiga, Ramon Brugada, Manel Esteller, Josep Maria Gatell, Alena Gros, Joan Massagué, Bonaventura Clotet, Antoni Trilla, Jordi Monés i desenes de científics més. Aquest manifest és l’enèsima prova de la transversalitat de la demanda de vot.

Voldria dir, també, que creix com una marea l’apel·lació a la responsabilitat d’Europa. Avui, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha enviat una carta als seus col·legues de les 27 capitals europees per avisar-los que els drets fonamentals estan en risc, que va ser un error citar a declarar 700 alcaldes, tancar webs, detenir càrrecs de la Generalitat i tenir un vaixell amb 10.000 policies al port de Barcelona. I li diu a Europa que com que això ja no pot ser considerat un afer intern europeu, demana a la Comissió Europea que faci de mitjancera.

En aquestes condicions, què podrem fer diumenge? Avui el professor Mas-Colell ha dit que passi el que passi diumenge, en part ja hem guanyat, perquè Europa sap que la solució no és esclafar el referèndum. I que diumenge s’ha d’anar a votar perquè, si al final un policia s’emporta una urna, serà una llàstima, però almenys que hi hagi una llista amb una creueta on es pugui veure quanta gent ha anat a votar.

Eulàlia Reguant, de la CUP: “No ens hem de deixar provocar”. En poden estar segurs: si anem a votar i no perdem la calma, passi el que passi, diumenge haurem posat en evidència davant de tot el món un govern i un Estat que només pot ignorar el que passa reprimint el que passa. Si fins i tot Donald Trump, que està per la unitat d’Espanya, no es va atrevir a condemnar el referèndum.

Oriol Junqueras: “Vaga general després de l’1-O? Si hi ha consens, exercirem el dret democràtic que hi hagi”

Ja sé que ara, a tres dies de diumenge, sorgeixen noves preguntes: i amb els resultats de diumenge, què en farem? Cito Oriol Junqueras, entrevistat per l’ARA: “De moment hem de fer el referèndum i que la gent vagi a votar [...] El que haurem de veure és, en cada moment i en funció de cada circumstància, quina és l’opció que genera més capacitat”. Tot el que es negociï a Madrid i a Barcelona el dia 2 dependrà de com vagi el dia 1. En el que depengui de nosaltres, hem d’aconseguir que vagi bé, com tots aquests anys. Com va fer ahir Mick Jagger a l’Estadi Olímpic, diumenge, davant els col·legis electorals, nosaltres també hem de dir: “Estem molt contents de ser aquí”.

Més continguts de