L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Formeu un bon govern per a tothom'

"És imperatiu que Puigdemont i Esquerra formin govern tan aviat com sigui possible. Per demostrar que un govern català per la independència pot ser per a tothom i pot ser font d’estabilitat"

3 min

Avui, l’endemà de les eleccions, tenim molt motius per estar contents i un per estar amoïnats.

Podem estar contents del fet que ahir va votar el 82% del cens, que ningú pot repetir la mentida de les majories silencioses, i que quan tothom s’ha expressat, la independència ha tornat a guanyar per majoria absoluta. Ciutadans ha guanyat les eleccions perquè s’ha convertit, gairebé en exclusiva, en el partit d’Espanya. En la mesura que el vot a Ciutadans ha estat el vot útil, el vot al PP ha estat el vot inútil.

Ciutadans ha guanyat les eleccions, amb vots i amb escons. És nou exemple d’una vella realitat: amb diners i moltes hores de televisió la política és més fàcil. Ciutadans no té alcaldes però té platós. I això compta. I si continua així, començarà a tenir alcaldes i territori. 1 de cada 4 catalans ha votat Ciutadans. Ha tret 1.100.000 vots. I cal reconèixer-li el mèrit de saber comunicar. Amb un estil de comunicació abassegadora, après a les escoles de debat, consistent a tornar-ho tot, sempre, a no deixar que la veritat desmenteixi un bon argument, encara que no només sigui bo en aparença. Guanyar sempre té mèrit, però cal recordar que el candidat del segon classificat ha fet campanya des de l’exili de Bèlgica i el candidat del tercer classificat és a la presó. I que tot el sistema policial, judicial, mediàtic i econòmic espanyol, més el suport tàcit de les cancelleries europees, tot, ha actuat amb una brutalitat humiliant, consistent a imputar a l’independentisme l’odi i la violència que, imatges i portades en mà, només hem vist personificades en els servidors de l’Estat. El vot independentista ha estat criminalizat, declarat “anormal”, situat fora del pensament pensable i, tot i això, ahir va revalidar la majoria absoluta. Aquesta és la nova normalitat: aquest matí, quan Rajoy i Soraya s’han despertat, l’independentisme continuava allà. És la nova normalitat de Catalunya, contra tots els poders desencadenats de l’Estat, els visibles i els invisibles.

El vot independentista ha tornat a créixer: 2.062.000 vots. En aquestes circumstàncies un només pot treure’s el barret en veure la determinació davant de tanta gent que aquest any ha viscut perillosament i continua mostrant-se incansable, prova rere prova.

Una paraula per al PP: vergonya. Vergonya que el partit que ha llençat totes les institucions de l’Estat contra Catalunya hagi aconseguit tres diputats.

Ara què caldria fer? Des del nostre punt de vista, és imperatiu que Puigdemont i Esquerra formin govern i que la CUP permeti la investidura del president, encara que sigui amb la seva abstenció. Així, Catalunya recuperaria el control de les seves institucions, per restituir el Govern, el major Trapero, etc. Cal també que el Govern es prepari per la batalla legal amb Espanya i multipliqui la seva batalla comunicativa a Europa. I governar bé, tant bé com sàpiga per a tothom, per arribar a aquells als quals la independència espanta. Per mostrar de què seria capaç el govern de la República catalana. Per demostrar, tant com sigui possible que un govern català per la independència pot ser per a tothom i pot ser font d’estabilitat.

La notícia que m’amoïna és l’altra. La Guàrdia Civil inclou les manifestacions de les Diades en l’atestat que ha enviat al jutge pel delicte de rebel·lió. Si no fos tan greu, podríem ironitzar: descobrir que a les Diades es va demanar la independència mereix un premi a la perspicàcia policial. En el fons, que les Diades siguin delictives deu ser coherent amb l’afirmació que Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn han de continuar empresonats perquè són violents. O que la mani davant d’Economia va ser una “explosió violenta”. Però que una manifestació pacífica sigui rebel·lió és una bogeria, el món al revés, un Màtrix. Els catalans som pacífics però l’Estat necessita dir que som violents, desesperadament. Rajoy està enfonsat a Catalunya, Puigdemont ha tornat a guanyar a les urnes. Es la segona victòria, la primera va ser quan la justícia espanyola no es va atrevir a sostenir davant la belga l’acusació de rebel·lió i sedició. Però tant li és això a Rajoy. La justícia va movent el seu corró i ara torna a amenaçar els líders indepdentistes, Pep Guardiola inclòs. Espanya està perdent Catalunya i ha perdut el nord. S’està carregant qualsevol solució política a Catalunya. I es carrega la democràcia a Espanya. Sincerament, m’amoïna molt, perquè tard o d’hora caldrà seure a negociar políticament i l’acció de la justícia que Rajoy ha impulsat ho complicarà tot molt. També per això calen grans acords entre Puigdemont i Esquerra i amb la CUP.

Els desitjo un bon Nadal, tot i que no acabarà de ser-ho. Tindrem ben presents Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn i les seves famílies.

I també Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

stats