Aquest és l’última anàlisi de la temporada, dilluns que ve ja estarem fent vacances després d’un curs polític en què, com en aquells somnis estranys, no hi ha manera que les coses avancin.
Les eleccions catalanes del 27-S van donar una majoria absoluta a la independència, però no va resultar ser una majoria operativa, començant per la investidura de Mas, a què la CUP es va negar. I vàrem haver d’esperar del setembre al gener, a l’última hora de l’últim dia del gener, a investir un nou president, algú que avui fa un any era el relativament conegut alcalde de Girona Carles Puigdemont, després d’una successió d’inacabables assemblees de la CUP, amb aquell increïble empat a 1.515, amb què vàrem passar els dies de Nadal. Després de la investidura, la CUP es va negar a votar la tramitació dels pressupostos perquè el pacte, va dir, havia mutat. Uns pressupostos en què s’haurien pogut invertir centenars de milions d’euros més a polítiques socials. I així estem, tot això no se substanciarà fins al setembre, en una qüestió de confiança, mentre se senten desafiaments entre uns i altres sobre l’aprovació dels pressupostos del 2017.
I què dir de la política espanyola: vàrem tenir eleccions al desembre, noves eleccions al juny i marxem de vacances encara amb el govern en funcions, i amenaça de terceres eleccions. Mentrestant, la guerra bruta de l’Estat contra el procés ha conegut l’apoteosi de les converses de Fernández Díaz i el magistrat De Alfonso, que avui es reincorpora a l’Audiència de Barcelona.
L’estiu de l’any passat, la pregunta que ens feia molta gent era: “Guanyarem?”. Es referien a les eleccions del 27-S. La resposta que sabem avui és: sí, però va ser una victòria que va fer curt.
Si la pregunta la tornéssim a fer aquest estiu –“Guanyarem?”–, la resposta curta seria “així, no”. Però és veritat, l’estat espanyol, sigui quin sigui el govern que surti, evoluciona cap a pitjor en relació amb els nostres interessos. L’estat espanyol s’ha passat l’any exhibint força, però molt poca autoritat. O sigui, que així no, però fent les coses millor... per què no?
