L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Madrid, port de mar'

"La frase no pot tenir un començament més clar: 'El corredor mediterrani connecta Madrid'"

Hem tornat de Setmana Santa amb l’ episodi de la gravació de Bonvehí, un episodi per afegir a la història del procés, que, acabi com acabi, inclourà un llarg capítol sobre com mentre el país feia el camí cap a la independència, Esquerra i Convergència o el PDECat no van parar de fer-se la guitza. Al costat de moments tan brillants com el 9-N, que ha costat quatre inhabilitacions, començant per la de l’expresident de la Generalitat, al costat de l’esforç per fer Junts pel Sí, el darrer cop de colze entre Esquerra i el PDECat és lamentable als ulls de la gent que vol votar, als ulls de la gent que se sent dir que caldrà fer un nou esforç col·lectiu.

Sobretot, perquè continuen existint les condicions objectives que han portat milions de catalans a fer un pensament en relació amb Espanya. Avui l’ARA publica la ‘ Declaració sobre la xarxa’ del 2017 d’Adif, el gestor de les infraestructures ferroviàries, un document que la companyia posa a disposició dels possibles clients -els operadors que fan anar els vagons-, en què explica les condicions d’accés a la xarxa de ferrocarril, els peatges i les especificacions tècniques. I diu: “ El corredor mediterrani connecta Madrid, Algesires i els principals ports de la costa est espanyola amb Europa”. Textual. És a dir, el corredor, des d’Algesires, allà a l’estret de Gibraltar, fins a França, no ressegueix la costa, sinó que passa per Madrid.

La frase no pot tenir un començament més clar: “El corredor mediterrani connecta Madrid”.

La connexió d’Algesires, Màlaga, la Costa del Sol, Múrcia, l’horta i la indústria de València, Castelló, Tarragona, Barcelona i la Costa Brava, tot això, on Espanya crea vora el 50% de la seva riquesa, és relatiu. Són capaços de perjudicar-se econòmicament (ja ho hem vist amb les faraòniques inversions de trens d’alta velocitat que circulen buits) per tal de vertebrar Espanya. ¿I després Rajoy té la barra de venir a Barcelona a fer veure que descarrega sobre nosaltres un pluja de milions?

És com un acudit: el corredor mediterrani passa a més de 300 quilòmetres del Mediterrani. Em recorda un comentari de Salvador Dalí. Una vegada li van preguntar què pensava dels mòbils d’Alexander Calder, i Dalí va contestar: “El mínim que se li pot demanar a una escultura és que s’estigui quieta”. El mínim que se li pot demanar a un corredor mediterrani és que passi pel Mediterrani. Tota la resta és una presa de pèl, l’habitual presa de pèl. A qui li interessa aquesta Espanya?

Més continguts de