L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un espai a Madrid per al referèndum'

Susana Díaz no diu res gaire interessant i, en canvi, té un to molt preocupant. Díaz és una socialista nostàlgica de les majories absolutes de Felipe González, a qui copia el to però no la profunditat de pensament, que es queda més a prop del populisme anticatalanista de Guerra. Només sap parlar de guanyar (de guanyar ella), sona antiquada, mostra un lideratge de fer-se témer, sap fer anar la mala bava, en unes quantitats que espanta fins i tot el vells militants socialistes, entén l’exercici del poder com una victòria per KO i és una filla del socialisme andalús dels anys vuitanta, que inunda el país de protecció social a uns nivells que entra dins el territori del vot captiu, quan el món ja fa bastant de temps que va passar aquesta pàgina insostenible.

Probablement serà la nova secretària general del PSOE. Vaja, és que si diumenge que ve no guanya, ella que té el suport de Felipe, Zapatero i Rubalcaba, ja pot plegar, el PSOE ja es pot dissoldre. El PSOE ha començat a caminar pel mateix camí del partit socialista francès. Té el PP avergonyit per la corrupció a tot Espanya, especialment a Madrid, i amb l’evidència que mou jutges i fiscals a favor, però els socialistes, en comptes d’aprofitar el moment, s’estan partint pel mig.

Excuso dir com de penós resulta sentir els candidats socialistes parlant de Catalunya. Patxi López, exlehendakari, clamava per un model d’estat que asseguri la justícia social. Del concert basc no en va dir res, l’asimetria de l’Estat només és acceptable quan no afavoreix Catalunya. I Susana i Pedro s’examinaven del que vol dir ‘nació’, sense tenir en compte el que diem nosaltres que som, és a dir, ignorant la realitat.

Per això resulta especialment lloable la decisió de l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, de cedir un local de l’ajuntament madrileny per a la conferència sobre el referèndum que dilluns que ve anirà a pronunciar el president Puigdemont a la capital de l’Estat. El PP de Madrid se li ha tirat a sobre (vejam si així tapa una mica la cova de lladres en què el seu expresident la va convertir) i Carmena ha contestat que vol que Madrid sigui lloc de trobada, reflexió i ajuda. En la posició dels que no volen sentir Puigdemont hi ha allò infantil de tapar-se les orelles quan algú diu alguna coa que no volen sentir.

Bé per l’alcadessa de Madrid, Carmena. S’imaginen Díaz fent el mateix?