L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Més raons per formar govern'

"Potser aixecaran el 155, però Catalunya continuarà en llibertat vigilada. Ara, la millor defensa és formar govern"

És divendres, i si ens mirem aquesta setmana, comprovarem la incessant ofensiva de l’Estat per empresonar Puigdemont per rebel·lió i per impedir la investidura com a president de la Generalitat d’un diputat que no sigui del seu gust.

Dilluns encara els durava l’efecte de la trompada per la decisió de la justícia alemanya de no extradir Puigdemont per rebel·lió. Dilluns, polítics i mitjans espanyols encara flirtejaven amb l’antieuropeisme ibèric de les ocasions més tristes.

Però dimarts enviaven guàrdies civils amb passamuntanyes a detenir una integrant dels CDR i l’acusaven de terrorisme.

Dimecres el ministre de justícia deia que teníem sort de poder portar un llaç groc.

Dijous el jutge Llarena impedia a Jordi Sànchez ser investit, ignorant una resolució de l’ONU i argumentant futuribles (que l’eventual mandat de Sànchez es podria orientar cap al trencament), i atenció, que posats a defensar els drets d’algú, cal defensar els drets dels votants que actuen en el marc de la Constitució. És al·lucinant! Un jutge protegint els drets d’una part de l’electorat. De fet, el catedràtic Pérez Royo afirma una vegada i una altra que tots els ciutadans podrien querellar-se individualment contra Llarena, ja que està violant els nostres drets perquè es confirmi un Parlament i un Govern d’acord amb el resultat de les eleccions. Per això, ahir la mesa de Parlament, i fa bé, va anunciar querellar-se contra Llarena per prevaricació, o sigui, per dictar resolucions sabent que són injustes.

I, avui, reunió entre fiscals espanyols i alemanys per intentar que la justícia alemanya es miri una altra vegada la possibilitat d’extradir Puigdemont per rebel·lió.

En definitiva, de la depressió a l’ofensiva, sense descans, perquè, com hem dit aquí tantes vegades, el sobiranisme abandoni tota esperança.

"La seva obsessió és que es pugui dir que hi ha hagut violència a Catalunya, ja que, si no, no hi ha hagut delicte de rebel·lió"

Que el fiscal acusa de terrorisme els CDR i l’Audiència Nacional no s’atreveix a anar tan lluny? És igual, el mal ja està fet, a la detinguda l’han perjudicat, a més d’un el deuen haver atemorit, i sobretot, l’Estat ha aconseguit estendre una mica més la seva estratègia de caricaturitzar Catalunya com un país violent. És igual que tothom, fins i tot els que no hi entenem de lleis, diguéssim que, com a molt, allò eren desordres públics. La seva obsessió és que es pugui dir que hi ha hagut violència a Catalunya, ja que, si no, no hi ha hagut delicte de rebel·lió.

Esclar, la mentida fa venir ràbia, sensació d’indefensió i, per tant, por i desmobilització, que és el que estan buscant.

Ara bé, crec que no hem de tenir cap dubte que l’Estat no s’aturarà aquí. Que anirà a més, que un dia potser aixecaran el 155, però Catalunya continuarà en llibertat vigilada. Volen fer tornar l’Estat a Catalunya, una Catalunya que s’ha fet doblement incòmoda, perquè un 48% de la gent vota independència (que ataca la unitat) i perquè es parla obertament de fer República (que ataca la monarquia, que actua com a garant de la unitat). I, a més a més, això de la República es pot encomanar a altres llocs d’Espanya.

La resposta a tot això ha de ser com més intel·ligent millor. A Catalunya li està caient una pluja de cops físics, polítics i judicials. En aquestes condicions, ara, la prioritat es defensar-se. Ara mateix em sembla que la millor defensa és formar govern, denunciar els abusos, denunciar-los dins i fora d’Espanya, fer costat als presos i als exiliats, i sumar més gent. Mirin, després de l’1 d’octubre molta gent no independentista es va sentir agredida per la violència policial. Aquesta setmana molta gent s’ha sentit agredida per les acusacions de terrorisme. L’Estat, en aquesta barreja de follia calculada, continuarà passant-se de la ratlla. Cal que el sobiranisme torni al Govern per continuar omplint-se  de raons i sumar més gent a la causa del referèndum reconegut internacionalment.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de