L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Nou govern, bona notícia'

"¿Anar a unes eleccions autonòmiques el 21-D va ser una baixada de pantalons? ¿O era el que hi havia i calia arreplegar-ho? Quan hi ha un espai de poder cal ocupar-lo"

Ahir al matí, en aquesta anàlisi, ens preguntàvem “Per quan el nou Govern?” i dèiem:

Aquests dies, a alguns encara ahir, han preguntat a Rull, Turull, Puig i Comín com veurien el que sembla inevitable, el mateix que vam preguntar a Turull fa tres dies a la presó d’Estremera: què els semblaria que el president Torra no els acabés nomenant.  (Turull va contestar-nos que no volen ser part del problema sinó de la solució i que plena confiança en Torra, una manera diplomàtica, ens va semblar, d’anar entomant l’inevitable.)

El tema no és menor: els quatre que hem citat estan pagant un preu personal molt alt i se’ls vol tractar amb la màxima sensibilitat possible. I encara que tots quatre no pensen exactament el mateix, semblaria que ens encaminem a tenir un nou Govern en qüestió de pocs dies.

I així serà. Ahir, el president Torra va anunciar nou Govern. Els quatre que hem citat no repetiran com a consellers i, per tant, els pròxims dies, tal com dèiem, el nou Govern prendrà possessió.

Aquests són els 13 consellers del Govern de Quim Torra

Com que cada decisió genera la seva polèmica corresponent, ara el president Torra es troba que des de l’ANC li diuen que ha acotat el cap davant Rajoy i Rajoy es penja la medalla que a Catalunya Puigdemont, Sánchez i Turull no siguin presidents i que Comín, Puig, Turull i Rull no siguin consellers.

Comencem per Rajoy. Per favor! En primer lloc, el govern espanyol va perdre estrepitosament les eleccions del desembre, que va convocar esperant que hi hauria un vot de càstig a l’independentisme. Realment els analistes de la Moncloa deuen ser tan brillants com els policies que buscaven urnes. Rajoy va perdre, i la prova és que el nou Govern a Catalunya és independentista. I, en segon lloc, presumir que al final hi ha un Govern que ells en diuen viable és com el més gran de la colla que abusa del petit. Això no és el triomf de l’estat de dret sinó de l’estat autoritari. No és més que el resultat de la presó preventiva abusiva, no és més que la prevaricació de la Moncloa de no voler publicar uns nomenaments que estaven obligats a publicar. Ho hem dit aquí algunes vegades: l’Estat és fort perquè té la força, la força necessària per posar-te a la presó o per impedir que governis d’acord amb el resultat d’unes eleccions.

Senyor Rajoy, medalles poques. El ministeri d’Exteriors ha creat un premi de 12.000 euros per al periodista estranger  que més contribueixi a la bona reputació d’Espanya. Doncs bé, alguns corresponsals estrangers encara riuen ara.

I pel que fa a la crítica des de la banda independentista, ahir l’ANC va fer el tuit següent: “Acotant el cap, seguint tutelats i acceptant la injustícia de l’estat espanyol NO es fa un Govern “efectiu”. L’única possibilitat és #RepúblicaÉsLlibertat”. I aquest matí a RAC1 el portaveu de la CUP, Carles Riera, ha afirmat que el govern de Torra és “el punt culminant de la claudicació davant l’estat espanyol” i que “és una baixada de pantalons en tota regla”.

En discrepo absolutament. ¿S’han abaixat els pantalons quatre persones que estan pagant un preu molt alt, ells i les seves famílies? No veig quina diferencia hi ha entre que Torra hagi hagut de canviar quatre nomenaments o que la CUP es presentés  a les eleccions convocades per Rajoy. ¿Anar a unes eleccions autonòmiques el 21-D va ser una baixada de pantalons? ¿O era el que hi havia i calia arreplegar-ho? ¿O que s’abstinguessin perquè Torra pogués ser investit? No, crec que totes dues decisions van ser i són correctes, per la mateixa raó que ara podem aplicar-ho a la decisió de Torra: perquè quan hi ha un espai de poder cal ocupar-lo. Després tindràs més o menys poder, després l’Estat et vigilarà o controlarà, però el Govern que surt del Parlament que la gent va votar el 21-D, malgrat les pallisses físiques i morals, acaba estant a la presidència, als departaments, als Mossos, a l’educació, a la sanitat, als mitjans públics. Una administració absolutament paralitzada, que és el que estàvem tenint, perjudicava projectes, expectatives. Aquest nou Govern ha de deslliurar una quantitat important d’energies. Sembla un Govern govern, equilibrat políticament, capaç intel·lectualment i paritari humanament.

Ara a governar,  i no s’amoïnin els que troben poc èpic el primer govern Torra: el govern espanyol no pararà de buscar la confrontació. Mentre hi hagi injustícia, presos i exiliats, de confrontació n’hi haurà.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de