Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rebuig frontal al 155'

"De president de Catalunya només n’hi ha un i n’hi haurà un fins que els catalans no decidim el contrari, que és el senyor Carles Puigdemont i Casamajó"

Dissabte, a la manifestació del passeig de Gràcia per exigir la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, el to era greu. I era normal: tot just acabàvem de sentir Rajoy anunciant que havia decidit activar el 155 en uns termes tan extensos que, si s’aplica, Catalunya perdrà el seu president, el seu Govern i el seu Parlament, perquè ja em diran vostès què es podrà debatre. Per descomptat, del que està passant al carrer, no.

Durant la manifestació vaig mantenir la mateixa conversa diverses vegades: i ara què farem?

Mirin, la primera cosa que hem de fer és no deixar arrabassar-nos els noms. De president de Catalunya només n’hi ha un i n’hi haurà un fins que els catalans no decidim el contrari, que és el senyor Carles Puigdemont i Casamajó. ¿I amb aquesta convicció n’hi haurà prou per parar el 155? No, però el farà molt més difícil. No ho dic jo, només. Ho diu el catedràtic de dret Javier Pérez Royo en un article avui a l’ARA: “Què passarà quan les mesures previstes en els documents [del 155] s’intentin aplicar en la pràctica? El nacionalisme català ha demostrat una capacitat de mobilització extraordinària. L’1-O va poder desbordar l’aparell coercitiu de l’Estat aconseguint que s’obrissin col·legis, que hi hagués urnes i cens i que, malgrat tot, anessin a votar més de dos milions de ciutadans.

"Pensar que una societat amb aquesta capacitat de mobilització es pot governar des de l’exterior amb una mena de govern d’ocupació és absurd. El govern de Mariano Rajoy s’està comportant igual que es va comportar l’1-O. El president espanyol sembla un boxejador sonat que va d’aquí cap allà sense entendre res del que està passant. Fracassarà amb la coacció federal com va fracassar intentant impedir que el referèndum de l’1-O se celebrés. I plou sobre mullat".

Ho diu Javier Pérez Royo, sevillà, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla. Així som percebuts. Gent d’una capacitat de mobilització extraordinària, que pot fer difícil que el 155 entri efectivament en vigor. Ho hem dit aquí molts cops: ¿Algú es pensa que és viable una Espanya que necessita tenir 10.000 policies en un barco per si han de sortir a pegar a la gent o a protegir instal·lacions? Ahir van passar tot de periodistes internacionals per TV3: se’n feien creus, que un governant europeu pretengués controlar una cadena pública. Mirin què diuen dues persones molt afectades personalment pel que està passant i, en canvi, quina lectura col·lectiva en fan. Tot el nostre suport a Susanna Barreda i Txell Bonet.

Convocarà eleccions Puigdemont? No ho sembla. Perquè sembla increïble pensar que amb eleccions el govern aturarà el 155. ¿O que es poden celebrar com si res amb Sánchez o Cuixart a la presó i amb els 10.000 policies al barco? I què en fem dels resultats, si torna a haver-hi majoria absoluta independentista? O, més gros encara, imaginem una coalició PDECat, Esquerra, CUP i Comuns a favor del referèndum pactat amb l’Estat. El deixarà fer l’Estat?

Anirà Puigdemont a parlar a la Comissió del Senat si el criden? Això no està decidit i per tant, no està descartat.

Parlant del Senat i el 155: és evident que el discurs de Felip VI de Borbó va ser el senyal de sortida del confort mental des de l’extrema dreta fins a determinats elements del socialisme com l’exministra Trujillo, que demana boicots per Twitter: amb Catalunya s’hi val tot. “¡A por ellos!”, va dir el rei, inclosa la mentida, com la del ministre espanyol Dastis a la BBC dient que algunes imatges de la violència policial de l’1 d’octubre són falses, davant l’astorament del periodista anglès. ¿I aquests són els que parlen de veracitat informativa? Els que van enfonsar Canal 9 fins a tancar-la: els que van mentir amb la Guerra de l’Iraq, amb l’11-M, amb la corrupció, aquests parlen de veritat? Però si la pluralitat de les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio donen cent mil voltes a la inexistent pluralitat de TVE!

Una última cosa: aquests dies sento gent que diu que l’1-O no va ser un mandat perquè esclar, el referèndum tenia mancances. ¿I quin mandat tenia Suárez fa 40 anys quan va fer tornar Tarradellas de l’exili? Suárez va llegir els signes dels temps, va escoltar la manifestació de Barcelona de l’11 de Setembre del 1977 i volia parar els peus a l’esquerra triomfant a les primers eleccions a Catalunya. Ara això no ha farien ni Rajoy ni Sánchez, perquè en realitat el poder a Espanya és el que es reparteixen el PSOE i el PP. I aviat ni això, amics socialistes, perquè si el PSC no és fort a Catalunya, el PSOE difícilment tornarà a governar a Espanya mai més.

Llibertat Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

image-alt

Per saber-ne més

Plou sobre mullat

Etiquetes

Més continguts de