L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Torra diu que no ha vingut aquí a rendir-se'

És clar que vivim un temps nou. Avui el president del Parlament Quim Torra ha comparegut al ple del Parlament per explicar què farà el seu nou Govern.

Miraves el banc del Govern i ja ho hi havia Puigdemont i Junqueras, sinó Torra i Aragonès. I Artadi. I els llaços grocs dels absents al darrere.

A Madrid Rajoy ja no hi és, el PP ja no governa i el nou Govern de Sánchez prendrà possessió aviat.

Ens preguntem què en pot sortir, d’això; què en pot sortir de nou, de bo, per a Catalunya, d’aquesta nova etapa. Sempre que hi ha un canvi de presidents, de governs, ens preguntem com anirà, però ara ens ho preguntem desconcertats perquè els darrers anys (anys, aviat és dit), i sobretot els darrers vuit mesos, milions de catalans hem sortit al carrer, hem empès, hem mostrat múscul, determinació, s’ha fet molta política al carrer. Hem fet molta política, hem pres riscos, els ciutadans, i alguns encara estaven disposats a córrer més riscos. I ara veiem com la política torna als despatxos i es fa menys excepcional. I alhora les condicions polítiques continuen sent excepcionals: el govern de Rajoy no ha respectat el resultat de les eleccions del 21-D: Torra no havia de ser president: ho havia de ser Puigdemont. Tenim presos polítics, tenim exiliats, els Jordis són a la presó, les finances de la Generalitat estan intervingudes… O sigui, amb un govern vigilat, reprimit, hereu directe d’un govern empresonat i exiliat, es pot aspirar a alguna normalitat. ¿No serà un pas enrere, això? Els trasllado la resposta del president Torra avui a la Ciutadella: “Nosaltres seguim. La democràcia no es rendirà, no hem vingut aquí a rendir-nos”. En determinats moments del debat ha parlat del país com “la nostra república”.

És clar, això vol dir que el programa de Torra i el seu govern és que Catalunya esdevingui un estat independent, però vol dir també que això tindrà uns altres ritmes, un altres camins i que no pot ignorar que hi ha un altre govern a Madrid que ja no és aquell govern ignominiós de l’“¡A por ellos!”. Certament, n’hi ha un altre, que també és del 155, del Sánchez que demana reformar el codi penal perquè hi pugui caber Catalunya al segle XXI i del Borrell que s’enriu d’un adversari polític que és la presó i que diu que cal desinfectar la societat catalana. Però aquest govern espanyol hi és amb els vots dels independentistes. I tot això és desconcertant, però, honestament, és millor, o menys dolent (si s’estimen més dir-ho així) que el que hi havia abans. Penso que el Govern ha d’explorar la manera d’aprofitar-ho per tornar a la normalitat financera, alliberar els presos, naturalment acostar-los aquí, etc. Crec que el mateix Govern de Torra també dubta: no de l’objectiu sinó del camí. Perquè haver desobeït en el 9-N o l’1 d’Octubre ha posat el cas català al món, però la gestió de l’1 d’Octubre ha posat polítics catalans en captiveri interior o exterior.

Crec que l’acció dels polítics catalans necessita molt, encara, el protagonisme de la societat, però que alhora hem de veure com el Govern de Torra, un govern de coalició entre Junts per Catalunya i Esquerra, és capaç de fer política institucional, de gestionar l’escola, la sanitat o la policia, mentre ens demostra que no ha vingut aquí a rendir-se.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.