Donald Trump ha estat nominat formalment aquesta nit com a candidat del Partit Republicà a la presidència dels Estats Units. Les eleccions tindran lloc dimarts 8 de novembre. Cada cop que hi ha eleccions a la Casa Blanca, algú diu que són importants per al món i que tot el món hauria de poder votar. Però aquest any les eleccions no només són importants perquè siguin americanes, sinó perquè han experimentat una mutació. La mutació es diu Donald Trump i consisteix que un multimilionari populista es presenta per a un dels dos grans partits. Multimilionari populista és una definició bastant objectiva, però es queda curta. És un eufemisme. Seria més acurat dir que Donald Trump és un mal educat, mentider, egòlatra, narcisista, exhibicionista, vanitós. I això ens afecta a tots, perquè aquesta mutació és un signe dels temps, una nova pàgina de la història, i té a veure amb nosaltres perquè Trump ha estat viable com a candidat gràcies a la cultura de masses en què vivim: el culte al diner i la veritat revelada per televisió. Trump va crear un concurs televisiu anomenat ‘L’aprenent’ en què anava eliminant aspirants a treballar a les seves empreses amb la frase “estàs acomiadat”, domina l’art de les frases comprensibles, de proposar, davant problemes complexos, solucions fàcils i, per tant, impossibles, de veure la vida dividida entre bons i dolents. Segurament ja deuen haver sentit que ahir la seva dona va pronunciar un discurs que en part va ser plagiat d’un de Michelle Obama. Quan li van preguntar a un governador amic de Trump què havia passat va dir: “Bé, al cap i a la fi, el discurs era original en un 93%”. Típic de Trump guanyar sempre, tenir raó sempre, encara que sigui dient mentides.
Trump és un mentider: hi ha una pàgina web, d’un grup independent, confiable, als Estats Units, que es diu ‘Fet polític’ i es dedica a comprovar si les principals afirmacions que fan en públic els polítics americans són veritat o mentida. Doncs bé, les afirmacions de Trump van guanyar el premi ‘Mentida de l’any 2015’ a partir d’aquesta classificació:
True (3%)
Mostly true (8%)
Half true (14%)
Mostly false (16%)
False (40%)
Pants on fire (19%)
Trump diu mitges veritats, menteix més que parla. Però més enllà d’això, que ja és greu, Trump és un polític fastigós que fa sortir el pitjor de la gent, que aspira que el votin amb emocions tan menyspreables en política com la por i l’odi, que deshumanitza l’adversari, que és totalitari amb els seus interessos.
¿Com ha estat possible que un home així hagi arribat a tenir possibilitats de presidir els Estats Units? Això dóna per a molt. La crisi, esclar, la destrucció de les classes mitjanes, la percepció que Amèrica era millor anys enrere, que hi ha massa immigrants que ens prenen els llocs de treball –com si Amèrica, o Catalunya, no hagués estat feta amb immigració–, la por al terrorisme, però també gràcies a la col·laboració de polítics tinguts per honorables que han mentit, han robat no han fet res, han incomplert les seves promeses, però tot sempre d’una manera més hipòcrita que Trump. Per això molta gent diu: “A aquest sí que l’entenem” o “aquest diu el que pensa”. I amb la col·laboració dels mitjans que juguen a la reducció de la política a un partit de futbol, amb guanyadors i perdedors.
Pot guanyar Trump? Sí, pot guanyar. És probable? No. Té molts grups en contra: dones, negres, hispans i fins i tot republicans a qui els fa vergonya votar-lo. Té a favor el seu desvergonyiment i la seva rival, Hillary Clinton, política de l’establishment que fa molt de temps que és incapaç de promoure un canvi significatiu en les condicions de vida dels americans.
Estem avisats. Si ha passat a Amèrica pot passar a tot arreu –Itàlia ja va tenir Berlusconi, que era bastant semblant–. Esperem que Trump perdi i que el seu horror ens faci reaccionar.
