L'anàlisi d'Antoni Bassas: "11-S en defensa del vot"

"A la gent que vota diferent no li importa barrejar-se per un objectiu superior com l'11-S"

A la portada de l’Ara d’avui hi ha un espai principal per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l ’entrevista que li vàrem realitzar ahir.

L’entrevista arrencava minuts després que el Parlament hagués decidit presentar al·legacions al Tribunal Constitucional. No tothom ho veia igual. La CUP, per exemple, creia que era una bona oportunitat per desobeir el mateix tribunal que, cito, “inhabilita, encausa electes i suspèn lleis”. Però Forcadell replicava: “ El dret de defensa s’ha d’exercir sempre, no et pots tancar portes”.

La discussió sobre el ritme i els mètodes de la desconnexió és inevitable perquè Junts pel Sí i la CUP no ho veuen igual, i perquè en aquests moments ningú és capaç de saber quan i com acabarà aquesta legislatura. El full de ruta parla de 18 mesos, o sigui, d’aquí un any, amb tres lleis de desconnexió aprovades, eleccions constituents i aprovació de la Constitució, però tot això pot canviar molt aviat, a finals de mes, amb la qüestió de confiança del govern Puigdemont. La mateixa presidenta Forcadell admetia la possibilitat d’incorporar un referèndum d’independència al full de ruta. És clar que abans hi ha d’haver pressupostos, i aquí Forcadell va ser molt clara:

Que tinguin present els diputats de la CUP que molta gent, fins i tot gent que els va votar el 27-S, perquè no volien votar Mas o Convergència, no els ha perdonat que impedissin tramitar els comptes de Junqueras, i que a causa del seu ‘no’ perquè el pacte “havia mutat”, centenars de milions d’euros que s’havien de quedar aquí es convertissin en un regal per al ministre Montoro. No van ser els únics a dir no, però els altres grups no formen part de la majoria absoluta per la independència.

Per això, la manifestació d’aquest 11-S continua sent important. Per recordar als nostres representants que la gent no vivim la vida com si les sigles fossin unes orelleres, presoners de tacticismes i ortodòxies, i que a la gent que vota de forma diferent no li importa barrejar-se per un objectiu superior. Per exemple, la defensa del seu vot. El 27-S el vot va determinar una majoria per la independència al Parlament. (Majoria inestable, però majoria.) El govern espanyol, manipulant al seu gust el Tribunal Constitucional, pretén que el vot de la majoria a Catalunya no pugui anar assolint, democràticament, els seus objectius polítics. La mateixa figura de Forcadell és el millor recordatori de la potència que té una mobilització. Fa dos anys Forcadell cridava “President, posi les urnes!” i avui és la segona autoritat del país. Quan ella va entrar al Parlament, al darrere hi entraven centenars de milers de persones.

Hi ha més motius, és clar, per sortir al carrer aquest 11-S, però tindrem temps de parlar-ne la setmana que ve.

Més continguts de