Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Per què els pares no poden triar llengua a l’escola?'

"L’educació a la carta no existeix. Els poders públics legislen i a Catalunya van legislar ensenyar en català per unanimitat. I si fossin a fer ara, seria per amplíssima majoria"

L’estat espanyol no dissimula: que Suïssa té Anna Gabriel i Marta Rovira? Doncs ara sí que jo t’envio Falciani i tu et tornes a mirar l’extradició d’Anna Gabriel i Marta Rovira. Espanya havia rebutjat l’extradició de Falciani a Suïssa el 2013. És veritat que fa menys d’un mes Suïssa va activar una nova demanda d’extradició. Però, caram, Falciani estava segur a Espanya, va col·laborar amb la Fiscalia Anticorrupció, va contribuir a desemmascarar milers d’evasors fiscals, ahir mateix havia de participar en un debat amb el títol ‘Dir la veritat és heroic’ a la Universitat Pontifícia Comillas i ara resulta que se l’envia a Suïssa. Aquest és el llenguatge que parlen els estats: intercanvi de favors, la qual cosa vol dir que la separació de poders és més un desig que una realitat.

"Aquest és el llenguatge que parlen els estats: intercanvi de favors, la qual cosa vol dir que la separació de poders és més un desig que una realitat"

Avui l’ARA dedica el seu comentari editorial a la notícia que el govern espanyol no ha trobat manera jurídica de fer servir el 155 per incloure la casella del castellà en la preinscripció escolar del curs que ve. Per això hem titulat “La immersió lingüística a l’escola, salvada (de moment)”.

La notícia ha estat rebuda amb amargura i decepció en alguns mitjans espanyols. Sense anar més lluny, ‘La Razón’ ha escrit: “El 155 ha estat incapaç d’imposar la llibertat a les escoles catalanes”. Curiós concepte, aquest: imposar la llibertat a les escoles.

En resum, el que li ha passat a Méndez de Vigo és que el català és la llengua de l’ensenyament per llei i el 155 no pot modificar-la. Catalunya té competències en matèria educativa i la llei diu que el català és la llengua vehicular i d’aprenentatge. També s’ha de dir que el PP, en això, només hauria tingut el suport entusiasta de Ciutadans perquè el PSOE fins ara no s’ha mogut de les posicions del PSC: el castellà és d’us majoritari a Catalunya, és a l’ambient i només la immersió pot garantir la igualtat entre els alumnes.

No cal dir que l’origen de l’obsessió amb el català és una història de segles de persecució i malvolença: per a PP i Cs el català és una nosa.

De tota manera cal que la Generalitat i els partits a favor de la immersió facin un esforç per explicar-se, perquè, aparentment, què pot ser millor que els pares triïn? Ho dic seriosament: sembla que el sistema escolar a Catalunya no vol saber res del castellà. Doncs bé, potser a la gent que s’ho pregunti de bona fe caldrà explicar-los que la llibertat dels pares per decidir el pla d’estudis del seus fills no existeix. Els pares no poden triar la llengua vehicular igual que tampoc poden triar el nombre d’hores d’història, o si a quart es fa geografia de Catalunya i a cinquè geografia d’Espanya. O si s’explica l’evolució o que el món es va fer en set dies. Una vegada, el pare d’un nen xinès que estudiava en un institut de l’Hospitalet de Llobregat li va dir al professor: “Al meu fill ensenyi-li només castellà i matemàtiques, que és el que necessitem al restaurant”. No, l’educació a la carta no existeix. Els poders públics legislen i a Catalunya van legislar ensenyar en català per unanimitat. I si fossin a fer ara, seria per amplíssima majoria.

Llibertat per als presos polítics i per als exiliats.

Més continguts de