L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El judici del cas Palau i el procés'

"Han començat les confusions interessades, la principal de les quals és dir que el procés presenta un futur molt incert i inestable, propulsat per gent que vol tapar la indecència amb la independència"

La pregunta que més vegades contesta un periodista és “vosaltres, que sabeu coses, ara, què passarà?”. La pregunta es multiplica de manera exponencial quan arriben temps interessants (“interessants”, per dir-ho suaument) com els que estem vivint a Catalunya. Què passarà? Observem els darrers moviments.

L’estat espanyol ha tingut un important responsable policial que ara s’ha sabut que fa unes setmanes va declarar davant el jutge que no sap d’on va sortir el llapis de memòria sobre els Pujol i que el va atribuir a Método 3 gràcies a la seva “imaginació poderosa”.

Mentrestant, a Catalunya ha començat per fi, després de 8 anys, el judici del cas Palau, i tant Millet com Montull es plantegen confessar davant el fiscal per rebaixar la pena implicant-hi Convergència. Les sessions de la setmana que ve seran un cop fort per al partit fins ara hegemònic a Catalunya i sense el qual el procés no hauria començat. El judici haurà d’aclarir les responsabilitats de Convergència, si n’hi ha, en el 3% via Palau, i alhora amenaça de tacar  la legítima aspiració de millorar l’estatus polític de Catalunya. La corrupció del passat taca les aspiracions del present.

Però el problema de fons subsisteix, continua sent el mateix: l ’Estat li deu a Catalunya un referèndum, després que el darrer referèndum fos corregit i esmenat pel Tribunal Constitucional. El pacte entre Catalunya i l’Estat es va trencar aquell dia i a causa de l’estat espanyol és, des d’aleshores, més evident que mai que és un vestit que se li ha fet petit a Catalunya, des del punt de vista jurídic, econòmic, social, cultural, lingüístic.

L’estat no té cap intenció de permetre un referèndum i la majoria del Parlament i el Govern el volen tirar endavant. Ja han estat jutjats els responsables polítics del 9N i la inhabilitació de la presidenta del Parlament és una possibilitat cada cop més certa.

La topada entre l’Estat i el Parlament i el govern de Catalunya és probable, i és probable que sigui en tres mesos. L’Estat té la força en totes les seves accepcions i el procés té la força de la gent, i si es tracta de contestar què passarà és gairebé segur que serem convocats a manifestar-nos. Cauran sobre nosaltres tones de propaganda, confonent cas Palau i corrupció o no de Convergència com a pecat original que taca qualsevol aspiració nacional, i això des d’un govern com l’espanyol, on hi ha un partit que té una llarga llista d’imputats i condemnats per tota mena de corrupcions. I això augmenta la desafecció per la cosa pública. És segur el que passarà. Han començat les confusions interessades, la principal de les quals és dir que el procés presenta un futur molt incert i inestable, propulsat per gent que vol tapar la indecència amb la independència. La resposta és si continuar com fins ara és una opció. I la nostra modesta resposta és no.

Més continguts de