L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La fase psicològica del procés'

"L’estat espanyol és fort en instruments i dèbil en arguments i el govern de la Generalitat és fort en representació de la milionària empenta d’aquests anys al carrer, però va curt de poder polític"

Mal dia per al PP. Ahir es va saber que Rajoy haurà d’anar a declarar davant el jutge per la trama de corrupció Gürtel, i aquest matí la Guàrdia Civil ha detingut l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, acusat de suposada pràctica irregular en l'administració de l'empresa pública que gestiona l’aigua de la capital i de la Comunitat.

Ignacio González va ser president de Madrid durant tres anys, del 12 al 15, en substitució d’ Esperanza Aguirre, que va plegar inesperadament. Aguirre s’ha fet tips de defensar González. A això li sumem tot el que comporta ‘Un dia més a l’oficina a l’Espanya de la corrupció’, que ahir jutjava a Lluís Prenafeta

Tornant a Rajoy, quan es va saber que el jutge el citava, el PP, sempre tan respectuós amb la justícia, va explotar i va emetre un comunicat en què deia que la citació del president popular suposava “un abús de dret”. Serà la primera vegada que un president espanyol testifica en un judici, cosa que s’entén que disgusti els populars, però que ja no ens estranya gens, en un país on fins i tot hem vist la germana del rei actual i filla de l’anterior asseguda al banc dels acusats.

I no hauria d’estranyar ni al PP ni als mitjans que en dissimulen les taques, tret que es creguin el món paral·lel en què volen fer viure la gent. Recordin que el capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa, va dir que la seu del PP a Madrid, Génova, era com casa seva.

Mentre la corrupció continua fent portades, sembla com si el procés hagués entrat en una fase més psicològica que política. Sempre ha tingut alguna cosa de combat psicològic, però ara més, perquè s’acosta l’hora de la veritat. Mirin ahir, Junqueras, davant preguntes de Sala i Martín en un col·loqui de l’‘Avui’, va dir que si l’estat espanyol no permet fer el referèndum, es declara unilateralment la independència, i això no ha fet més que animar els que treballen contra el referèndum, que fa dies que han apujat el to de la supèrbia per menystenir els esforços per celebrar la consulta i es pronuncien amb rotunda seguretat sobre que al procés li queden quatre dies, víctima de la seva pròpia desorientació i divisió interna. Esclar, aquest grup ha d’exagerar els problemes del Govern, perquè no és que estigui contra el referèndum, és que està en contra de qualsevol diàleg amb Catalunya.

Mentrestant, com si contraataqués, el Govern anuncia un acte a favor del referèndum a poques hores de Sant Jordi. Per això dic que semblen dies de presa de posicions, d’aparentar seguretats que potser no es tenen, ara que cal prendre decisions importants, tan a Barcelona com a Madrid. La psicologia també és política: aparentar fortalesa és el primer pas per crear-la o recuperar-la. I la veritat és que l’estat espanyol és fort en instruments i dèbil en arguments, sobretot a Catalunya, i el govern de la Generalitat és fort en representació de la milionària empenta d’aquests anys al carrer, però va curt de poder polític. I quan s’arriba a aquest punt, si un vol saber on és, on està situat en el conflicte, potser que es pregunti si les causes que han portat al conflicte han desaparegut. I la nostra resposta, quan parlem dels problemes de relació de Catalunya amb Espanya, és que les causes del conflicte polític no només no han desaparegut, sinó que han augmentat i s’han agreujat. I per això cal estar més a prop dels que volen un canvi que dels que volen un càstig, el càstig de l’immobilisme.

Més continguts de