L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un grapat de gent radical i xarnega'

"Si tots els que tenen cognoms castellans i ocupen llocs rellevants a la vida pública catalana són xarnegos agraïts, és que ignoren els més profund de la realitat d’aquest país"

Aquesta matí, quan he entrat a la web de l’ARA m’he trobat aquest titular: “Dilluns insegur per encetar una setmana amb diverses tongades de ruixats”. Parlàvem del temps, és clar. Encara que “encetar una setmana amb diverses tongades de ruixats” li escau perfectament a la setmana que avui comença.

Si volen saber com pot anar, aquesta setmana, això que hem anomenat amb la metàfora més llargament anticipada, la del “ xoc de trens”, Maiol Roger des de Barcelona i Dani Sánchez Ugart des de Madrid ordenen els probables fets d’aquesta setmana (ple del Parlament, aprovació de la llei del referèndum, recurs de la Moncloa, suspensió del TC), però tot sota dues premisses: ni Barcelona sap què farà del cert Madrid, ni Madrid sap del cert que farà Barcelona.

Per això, avui, com correspon a un “dilluns insegur”, més que notícies hi ha hipòtesis: ‘La Vanguardia’ avança, per exemple, que Rajoy preveu actuar contra polítics i no contra institucions, i, per tant, no aplicaria l’article 155, per no escalfar més del compte la manifestació de la Diada, de dilluns que ve, d’avui en vuit, l’11-S. La Moncloa tractaria de sabotejar l’organització de l’1-O i fer-lo tan complicat que fos molt menys organitzat i amb molta menys participació que el 9-N. Es tracta que de cap manera hi torni a haver les cues davant les urnes del referèndum, i tocant polítics més que institucions. Tinc la impressió que la Moncloa creu que no hi ha hagut gran indignació popular amb les inhabilitacions de Mas, Ortega, Rigau i Homs i que una suspensió de polítics és més digerible que passar a la història com el govern que va suspendre l’autonomia. Bé, ja ho veurem.

En tot cas, davant la imminent convocatòria del referèndum, tothom es posiciona. I el PSC ha decidit que cridarà la gent a no votar. És a dir, que el PSC no tan sols se n’anirà de l’hemicicle al moment de votar la llei del referèndum (la qual cosa és el més semblant a un infantil “doncs ara, com que perdo, no jugo”), sinó que dirà a la gent que no participi a l’1-O. Dir-li a la gent que no participi. En democràcia que no vagi a les urnes. De fet, el PSC ja ha hagut de veure com, des del PSOE, la seva portaveu parlamentària, Margarita Robles, va afirmar que s’haurien de retirar les urnes.

La deriva socialista ja va començar fa temps. Ara fa deu anys, el 2007, hi va haver aquella manifestació sobre les infraestructures i el pacte fiscal a la Via Laietana de Barcelona. Aleshores governava el segon tripartit, el de Montilla, i a la manifestació hi van anar dos dels tres partits del govern, Esquerra i Iniciativa. El PSC es va quedar a casa, i un conseller socialista em va dir: “És la primera vegada que el PSC no és en una manifestació important del país”. Es comença no anant a una manifestació com aquella i s’acaba com un partit encongit, tapant-se els ulls davant la realitat, tot un partit de govern incapaç d’adaptar-se a la Catalunya d’avui.

Per part del PP, resulta especialment superb el to que Rajoy va fer servir aquest cap de setmana, quan va referir-se al “golpe a la democracia que un puñado de gente instalada en el extremismo” y “secuestrados por radicales” i que “busca la voladura de la Constitución”.

Un referèndum és un cop a la democràcia? Els cops d’estat es voten? “Puñado de gente?” Més de la meitat del país vol votar. Més la de la meitat de la gent és un grapat de gent? Segrestats per radicals? Voler votar és radical? I com pot parlar de volar la Constitució els que van incendiar-ho tot buscant 4 milions de firmes contra l’Estatut perquè allò que preveu la Constitució (Catalunya proposa un estatut, Espanya el retalla, els catalans el voten) saltés fet a miques de la mà d’uns magistrats que van fer guanyar al PP al despatxos el que no pot guanyar al carrer perquè a Catalunya el PP és molt poc rellevant?

Fa molt de temps que és clar que el govern espanyol viu en la seva bombolla de seguretats que són moltes, perquè té les palanques d’un estat, però ha acabat desconeixent la realitat.  

Aquesta cap de setmana ha continuat la campanya contra els Mossos i el seu major, Trapero, al qual van anomenar xarnego en un article del subdirector d’’El Mundo’, que deia que el seu cognom castellà va ser la raó per la qual el van fer cap dels Mossos.

El desconeixement que tenen de la Catalunya actual i de fa dècades, de la seva capacitat de fer d’aquest país el país de milions de persones, vinguin d’on vinguin, és formidable. Si tots els que tenen cognoms castellans i ocupen llocs rellevants a la vida pública catalana són xarnegos agraïts, és que ignoren el més profund de la realitat d’aquest país. No hi ha cap diari espanyol, no hi ha ningú al govern espanyol capaç de demanar respecte per un cos policial com els Mossos, que va respondre als atacs de la Rambla i de Cambrils amb eficàcia?

Mirin, l’endemà dels atemptats, Rajoy i Puigdemont van presidir, conjuntament, una reunió del gabinet de crisi a Barcelona. I un dels assistents em va dir: “Vaig tenir la impressió que Rajoy i Soraya estaven descobrint els Mossos. Que gairebé els tenien com una policia municipal. Que van adonar-se del que era capaç de fer aquell cos format per 17.000 agents”.

Més continguts de