L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El règim en mode ofensiva'

Aquest cap de setmana el PSOE s’ha trencat definitivament. Si només hagués estat això -la fractura d’un partit de govern- ja hauria estat greu. Però és molt més que això, es tracta d’una nova esquerda en l’edifici territorial, generacional i social d’Espanya; es tracta de la resposta descarnada d’un règim, el sorgit de la Transició i la Constitució del 78, que es replega en l’immobilisme. De la mateixa manera que l’’establishment’ va blindar la monarquia facilitant l’abdicació del rei Joan Carles ara fa un parell d’anys, el cop de Felipe González contra Pedro Sánchez persegueix el manteniment de l’equilibri de poders i interessos que ha dominat la vida espanyola ens les tres darreres dècades.

Què passa, que Sánchez era un revolucionari perillós i un amic dels independentistes? No. Sánchez havia condemnat la convocatòria del 9-N, havia equiparat l’independentisme amb la violència de gènere i deia sovint que a Catalunya hi ha un problema de convivència. Era algú, sí, que gosava parlar de reforma federal de la Constitució. Algú que fa dos anys va arribar a parlar d’Espanya com a estat plurinacional i de Catalunya com a nació, però que així que es va convertir en secretari general va deixar-ho córrer.

Per això, aquesta urpada d’animal ferit de Felipe González i la seva continuadora, Susana Díaz, aquesta reacció políticament violenta de les forces de l’ordre socialistes i els cors mediàtics que l’han pintat com un exercici de responsabilitat, anuncien temps de més autoritarisme i regressió, perquè la primera conseqüència del cop contra Sánchez serà la investidura de Mariano Rajoy, una altra vegada, com a president del govern.

Sobre tot això els recomanem dos articles, avui, a l’ARA: el de David Miró, que explica que la suma de PP, Ciutadans i aquesta part del PSOE és encara una majoria absoluta a Espanya, i el de Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma i candidata a liderar el PSC, que diu que un govern del PP seria legitimar una gran estafa.

Un Quixot contra el règim del 78, l'article de David Miró

Pel que fa Espanya, el PSOE i el sistema s’han aferrat al passat i s’han negat a llegir els signes dels temps. Pel que fa a Catalunya, vénen temps de més recentralització, judicialització, espionatge i guerra bruta. Espanya no es vol reformar. Això ja ho sabíem, però aquest cap de setmana hem sabut fins on són capaços d’arribar alguns suposats progressistes per impedir-ho.