Avui fa un mes que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó, i avui falten cinc setmanes justes per a les eleccions del 21-D.

Aquest matí, a Catalunya Ràdio, Marta Rovira ha dit que aquestes eleccions són el referèndum “que ells no s’han atrevit a pactar”. Ells, volent dir l’estat espanyol. Sempre hem dit (i continuem dient) que no hem de perdre de vista que estem en situació d’emergència nacional, i que el 21-D són eleccions en què d’entrada del que es tracta és de recuperar l’autogovern, que no és poca cosa, que hi ha en joc la dignitat de la llengua, la continuïtat d’un model d’ensenyament útil per a tothom, TV3 com una televisió prestigiosa, tantes coses. La victòria del sobiranisme és urgent a curt termini. Però també és veritat, i per aquí interpretem les paraules de Rovira, que la Unió Europea (que segurament està al darrere de la decisió de Rajoy de convocar eleccions de seguida) vol saber què volen els catalans. En aquest sentit serà un referèndum, perquè dirà, després de la violència de l’Estat, del discurs del rei, dels presos, del 155, si als catalans ja ens està bé o ens mantenim en la idea de continuar decidint el nostre futur sense posar-nos límits.

Per això pensava avui en aquella V de l’Onze de Setembre del 2014, que aleshores va ser V de votar i que inspira ara una victòria electoral del sobiranisme, que vol dir una derrota completa del 155 que han impulsat el PP, el PSOE i Ciutadans.

Un exemple: a causa del 155, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, està fent des d’avui tasques administratives en un despatx de la comissaria dels Mossos de la Travessera de les Corts de Barcelona. El major del Mossos fent d’administratiu en un despatx. El cap d’una policia de 17.000 agents, amb uns nivells d’eficiència absolutament homologables a escala mundial, apartat de la direcció del cos per haver dirigit la policia com un servei als ciutadans i no al govern de torn, com una policia democràtica i no una policia política. Em consta que el dolor pel qual està passant Trapero és immens, i amb motiu. Només per aquesta vergonya cal derrotar a les urnes el 155.

I per raons d’higiene democràtica. Resulta que el PP, que va donant lliçons a tothom d’aquella manera tan ufana i tan superba, s’asseurà al banc dels acusats. El PP serà jutjat com a partit polític per haver obstruït una investigació. Aquells que presumeixen d’haver retornat la legalitat a Catalunya estan assetjats per casos de corrupció. Si el PP és condemnat, hauria de pagar una multa milionària, podria veure’s obligat a dissoldre’s, a tancar els seus locals, no podria rebre subvencions… Hauria de tancar i refundar-se.

És aquesta corrupció i els que l’encobreixen (aquesta notícia hi ha diaris que avui no la posen a portada o que l'hi posen en petit) el que reclama un vot de resposta clara el dia 21-D.

Parlant de votar, Duran i Lleida va reaparèixer ahir per dir que votarà el PSC. No content d’haver-se carregat un partit històric com Unió Democràtica, Duran i Lleida es passa a l’adversari, o això pensàvem que era. Però de les seves declaracions d’ahir, el més interessant és aquesta afirmació: “Europa està fins als nassos de Catalunya”. Com si tota la lluita pacífica i democràtica, tota aquesta capacitat de pensar, d'actuar i de sentir-se lliures que han exercit milions de catalans fos alguna cosa de la qual avergonyir-se. Com si no fóssim alguns milions de catalans els que estem fins als nassos que un club fundat sobre els valors de la democràcia i els drets humans es negui a condemnar la violència policial o l’empresonament d’un Govern. Com si quan tens un problema, millor no dir res, per no molestar. Com si a Europa i al món no hi hagués gent que està fins als nassos de l’Espanya que va pagant favors per tapar boques sobre Catalunya. Manel Alías, corresponsal de TV3 a Moscou, ha tuitejat avui: “Rússia demana explicacions a Espanya per acusar-la sense proves de voler interferir en el procés català. La portaveu del ministeri d’Exteriors ha carregat contra Cospedal [ministra de Defensa], Méndez de Vigo [portaveu] i Dastis [ministre d’Exteriors] per sumar-se a la propaganda antirussa i diu que tot això empitjorarà les relacions”.

El dia 21-D, victòria.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.