L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els que viuen de la por'

Ahir al vespre van coincidir dues notícies dramàtiques: el camió que va envestir gent a la fira nadalenca de Berlín i l’assassinat de l’ambaixador rus a Turquia.

A Berlín hi ha hagut 12 morts i 48 ferits –la policia ja parla de “probable atemptat”– en un assassinat múltiple que a tots ens ha recordat el de Niça.

A Turquia ja deuen saber que l’ambaixador rus va ser assassinat per l’esquena un policia. És esborronador veure l’ambaixador parlant i al darrere té el que segons més tard es convertirà en l’home que li prendrà la vida.

L’assassí de l’ambaixador rus a Turquia clama venjança per a AlepLa suma de tragèdies multiplica la nostra sensació de vulnerabilitat. Ahir al vespre teníem la impressió que el món es desenquadernava una mica més. Certament, el moment és molt perillós, però és important que no el fem més perillós amb més por.

Penso per descomptat en Donald Trump, que aquesta matinada ha fet allò que en ell és costum: enviar un tuit.

“Avui hem tingut atacs terroristes a Turquia, Suïssa i Alemanya. I això només està fent que empitjorar. El món civilitzat ha de canviar de manera de pensar”. Com si fos un analista més, el president electe dels Estats Units (avui falta un mes just perquè juri el càrrec) remarca que la pacifista Europa té greus problemes de seguretat, que la seva profecia d’un món medieval, brutal, s’ha fet realitat i dóna a entendre que està esmolant la destral, i que s’ha acabat anar amb escrúpols d’estat de dret a l’hora de respondre.

En la mateixa línia, des d’Anglaterra ha arribat aquest missatge:

El líder nacionalista i anti Unió Europea Nigel Farage ha dit: “Terribles notícies des de Berlín però cap sorpresa. Esdeveniments com aquest seran el llegat de Merkel”.

Tot seguit, Brendan Cox, el marit de la diputada britànica assassinada en vigíles del referèndum que va acabar amb el Brexit, ha contestat:

“Culpar polítics per les accions d’extremistes? Pots prendre mal, Nigel.”

Aquesta darrera resposta coratjosa marca un camí: En primer lloc, perquè el món sempre ha sigut un lloc perillós. I si no, pregunteu-ho als pares, avis i besavis que han vist passar una Guerra Civil i una Guerra Mundial, aquí, a casa, a Europa.

En segon lloc, perquè hem de resistir-nos al fet que la gestió d’aquesta època la portin els que ens portaran a un món més violent, encara. No s’hi val que ens facin discursos perquè siguem més valents quan hi ha un atemptat i que ens vulguin més espantats quan no n’hi ha.

En tercer lloc, perquè la violència d’alguns no pot bloquejar la nostra resposta solidària amb els que pateixen ni la nostra lluita per un món més habitable.

I en darrer lloc, perquè no podem viure amb por solucionada amb més por. La humanitat és més conscient que mai de la seva capacitat de destruir-se a si mateixa i a aquestes altures de segle XXI no podem pensar que la guerra, en nom d’interessos que no són els nostres, sigui la solució de res.