L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ciutadans, "consternats" perquè el PP els diu que no'

Tal com expliquem avui a la nostra obertura de portada, Ciutadans ha proposat al Partit Popular enviar inspectors a les aules perquè vigilin si hi ha prou castellà, o sigui, proposa activar la inspecció de l’Estat contra la immersió lingüística. I com si els catalans fóssim indígenes davant els conquistadores, ens vénen amb un conegut joc de mans de fum i mirallets. I el fan pel nostre bé. Es diu trilingüisme: català, castellà i anglès, el mateix truc que va intentar a les Illes Balears el PP de Bauzá i que va provocar la manifestació més gran de la història de les illes.

Naturalment, tothom sap que això és l’enèsim atac a la immersió, a la intolerància que C’s i PP comparteixen que el català sigui la llengua vehicular a l’escola. Aquesta intolerància topa contra una evidència: tothom sap que si a Espanya hi ha alumnes bilingües, són els alumnes catalans. És la història de sempre, et vénen a fer classe de bilingüisme els campions del monolingüisme. Com és sabut, a Catalunya hi ha un ampli consens científic i polític pel qual la llengua vehicular de l’ensenyament és el català, i els alumnes no se separen d’aula per raó de llengua. I que si s’aprofitessin de debò totes les hores d’anglès que un alumne fa a l’escola des de ben petit, seria trilingüe, però aquesta és una altra història.

El més interessant del cas és el marc en què es produeix aquesta petició de Ciutadans, que és en el curs de les negociacions per investir Rajoy. Com se sap, per més que pactin Ciutadans i PP, a Rajoy li falten vots, però ja sabem que política també es escenificació, i PP i C’s estan escenificant voluntat negociadora en nom d’Espanya.

Bé, el cas és que Ciutadans va ser ahir una mica la riota de la majoria de mitjans. Primer perquè van passar de dir “no donarem suport a cap govern de Mariano Rajoy” a estar disposats a votar-lo, i perquè abans-d’ahir es van haver de menjar la rebaixa la definició del que és corrupció, ells, els campions de la regeneració en la vida pública. Total, que ahir tocava fer-se respectar i va sortir en roda de premsa al Congrés un dels negociadors, el diputat de Ciutadans per Barcelona, Juan Carles Girauta. I va sortir molt enfadat a denunciar una cosa que li passa que no ho dirien mai: que està negociant amb el PP i el PP li diu que no a tot.

Girauta: "Assistir a una jornada en que et diuen “no, no, no, no”... Doncs arriba un moment que... estem consternats".

El PP diu que no a tot. Qui ho havia de dir! Ara bé, el diputat de Ciutadans, això només s’ho deixa fer un dia.

Girauta: "Sap per què sóc aquí? Perquè vull cridar l’atenció perquè no es confonguin amb Ciutadans. Que no es pensin que es poden passar un altre dia de negociació, un dijous que serà demà, dient-nos que no".

Exacte. Un dia més dient que no, de cap manera. Hum, que es posi a la cua, que n’hi ha que fa bastant més d’un dia que esperen.

Més enllà de les tribulacions del diputat Girauta, l’Espanya política continua vertebrant-se en la uniformitat, expulsant del debat públic tot allò que la trenca. Acabar amb el català com a llengua vehicular en l’ensenyament és una obsessió.

Igualment, al País Basc han obert front a Otegi, que probablement no es podrà presentar de candidat a lehendakari. En lloc de deixar que els bascos diguin si el volen o no el volen –que segurament no el volen, en el sentit que EH Bildu de cap manera guanyaria les eleccions–, li fan la campanya deixant que la justícia digui si es pot presentar o no. Vostès van sentir aquí Otegi. No ha condemnat la violència amb aquestes paraules, tant cert és això com que va contribuir a acabar amb la violència d’ETA.

Avui tot són titulars perquè a Colòmbia s’ha firmat un acord de pau que acaba amb més de 50 anys de guerra, amb més de 200.000 morts. Alegria per la pau, a Colòmbia. Com em deia el socialista basc Jesús Eguiguren –un home que considera Espanya la pàtria comuna, a qui ETA li va matar 18 companys–, hi ha molts espanyols que no saben que ETA es va acabar, que ha estat vençuda com a arma política, i que ETA era útil a l’Estat perquè tapava molts problemes.