L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Aplaudiments a Felip, enfonsament de Joan Carles"

Uns reis a la platja, en un país on la pandèmia ha fet 28.388 morts, no transmeten la idea d’uns reis que donen ànims a la societat sinó la d’una societat que dona ànims als reis

3 min

Aquests dies, el reis d’Espanya han aparegut per les Canàries, les Balears, Andalusia, Castella-la Manxa i el País Valencià. Es tractava d’una gira anunciada per “reconèixer i agrair l’esforç de la societat espanyola per superar la crisi provocada per la pandèmia”.

Aquestes sortides no haurien tingut més repercussió si no fos per les imatges llamineres que ens han deixat, d’uns reis vestits de carrer enmig de banyistes amb flotadors, xancletes, banderes i crits de “Viva Espanya”. Uns reis a la platja, objecte de l'aplaudiment popular, és una escena que es fa estranya, en un país on la pandèmia ha fet 28.388 morts.

Però, sobretot, les imatges (i no oblidem que vivim a l’era de les imatges) no transmeten la idea d’uns reis que donen ànims a la societat sinó la d’una societat que dona ànims als reis.

En resum, que aquestes imatges fascinants (fascinants perquè si ara ens les miréssim no pararíem de descobrir-hi detalls) són el que semblen: una operació de la Casa Reial espanyola destinada a recuperar desesperadament un bri d’adhesió popular, en un moment en què la monarquia espanyola passa per les cotes més baixes d’acceptació.

Els reis han decidit sortir al contraatac, i no és estrany: després de sacrificar un cunyat i una germana per allò que “tots som iguals davant la llei”, ara estan cremant l'últim tallafocs disponible entre ells i la demanda de responsabilitats penals per corrupció: ni més ni menys que el rei Joan Carles. I això va així, si tenim en compte les informacions que van apareixent, ara ja sí, a la premsa espanyola, amb regularitat, que estan anunciant una altra operació d’estat: “Per salvar el fill hem de deixar caure el pare”. Avui mateix, El País publica que un banc suís va tancar el compte del rei Joan Carles amb 64, 8 milions d’euros quan va esclatar l’escàndol de la cacera d’elefants a Botswana i van veure el seu client a les portades de tota la premsa internacional.

(Notin que li tanquen el compte quan el client té un problema de reputació, però quan els va aparèixer amb gairebé 65 milions d’euros no li van fer cap fàstic. De fet, ha transcendit el que el banc va dir a la Fiscalia suïssa: que van acceptar els diners perquè els "va semblar que el rei de l'Aràbia Saudita tenia els mitjans suficients per fer una donació al rei d’Espanya”.)

Recordin que ahir vam saber que Joan Carles, quan era cap de l’Estat, va ordenar al seu advocat que creés una estructura per ocultar una “important donació” que anava a rebre. I, pel que sembla, l’estructura va ser posar els 64’8 milions en un compte de Corinna Larsen, que ha reconegut haver rebut aquesta quantitat “per gratitud i amor”. L’advocat ha dit que les ordres per transferir aquests diners a la parella del rei les va donar Joan Carles des del mateix despatx de la Sarsuela. Quan ara sabem, amb tant nivell de detall, que el que durant tant temps s’hauria ocultat –perquè Joan Carles, a més d'irresponsable penalment, era intocable políticament– és que Joan Carles ha passat al cantó fosc de la societat espanyola (en fi, amb limitacions, perquè en matèria d’adhesions a la Corona, el cor del poble té raons que el cervell de la societat no comprèn).

S’entén ara la necessitat de Felip VI, el preparat, de fer de campechano (encara que no té les habilitats del pare, ni de lluny) per uns quants dies.

I tota aquesta història no tindria més importància si no fos que a Espanya, el rei, és com el VAR, un àrbitre que no es veu, però que influeix en el joc polític.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats