L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Barcelona i la comunicació de crisi'

"Tinc la impressió que l’organització del Mobile ha comunicat pobrament. I que ni l’Ajuntament, ni la Generalitat ni el govern espanyol han tingut els reflexos que calien per comunicar sobre la seguretat de la salut pública a Barcelona. No dic que això hagués mantingut la cita del Mobile, però tota societat necessita algú que li parli i Barcelona s’ha comunicat poc. I ara ho haurà de fer, no sigui cas que tothom faci fires i l’única que es cancel·li sigui la d’aquí"

2 min

Avui estem sota la trompada de la suspensió del Mobile. Perquè, a més, plou sobre mullat. Quin començament d’any: el temporal Gloria, l’explosió a la petroquímica de Tarragona i ara la suspensió del Mobile. El Gloria ens portava a casa els pitjors efectes del canvi climàtic, l'explosió de la petroquímica era l’avís que el desenvolupament industrial necessita molta seguretat, però la cancel·lació del congrés de telefonia mòbil conté una sofisticada barreja d'elements contradictoris: modernitat i por del que és desconegut.

Modernitat: la cancel·lació del Mobile és el fruit de la globalització. Algú es posa malalt en una província de la Xina que mai havíem sentit anomenar i s'ha de cancel·lar un congrés a milers de quilòmetres de distància.

Por: el món vol seguretat, i les empreses no volen ni costos penals, ni econòmics ni de reputació per a la marca perquè un treballador seu s’encomani de coronavirus en un congrés. Diguem-ho clarament: al Mobile se l’ha carregat la por del virus, no el virus.

Curiós: en un moment d’enorme potencial tecnològic, en una regió del món superdesenvolupada del món desenvolupat com és Catalunya, amb un dels millors sistemes sanitaris públics i privats del món, resulta que unes marques (i unes marques capdavanteres tecnològicament) s’espanten. Ens embadalim amb les històries de Churchill i el seu Keep calm and carry on davant els bombardejos alemanys (Churchill, per cert, es va inspirar en la fortalesa dels barcelonins sota les bombes de Franco), però som incapaços d’aplicar-nos avui el keep calm. Ara corre la por.

Doncs tinguem per segur que la inseguretat en un món on tants vectors influeixen en un punt és aquí per quedar-s'hi, i que és millor que n'aprenguem, del keep calm.

I, finalment, una reflexió sobre Barcelona: és possible que el Mobile hagi sigut víctima, també, d’una guerra geoestratègica destinada a desprestigiar la Xina. El que no hauríem d’admetre és que això desprestigiés Barcelona. Tinc la impressió que l’organització del Mobile ha comunicat pobrament. I que ni l’Ajuntament, ni la Generalitat ni el govern espanyol han tingut els reflexos que calien per comunicar sobre la seguretat de la salut pública a Barcelona. No dic que això hagués mantingut la cita del Mobile, però tota societat necessita algú que li parli i Barcelona s’ha comunicat poc. I ara ho haurà de fer, no sigui cas que tothom faci fires i l’única que es cancel·li sigui la d’aquí.

De tot se n’aprèn, els països i les ciutats tenen moments alts i moments baixos, i aquest és baix. Però ho és perquè Barcelona, malgrat que no sempre té a favor i sovint té en contra la política de l’estat on paga els impostos, estava i està molt amunt.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

stats