L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Bona Diada?"

“Bona Diada”, aquest any, és un desig, no una realitat. Ni a Catalunya ni al món

Aquesta nit Obama ha penjat aquest tuit:

amb aquestes fotos del cel de San Francisco, on la boira de la badia es barreja amb els fums dels incendis que hi ha a Califòrnia. I diu l'expresident dels Estats Units:

“Els incendis que hi ha a tota la Costa Oest només són els últims exemples de les maneres, molt reals, de com el canvi climàtic està canviant les nostres comunitats. Protegir el nostre planeta és a la papereta de vot. Vota com si t’hi anés la vida. Perquè t’hi va”.

Un incendi engoleix Mória, el camp de refugiats més gran d'Europa

I a la portada de l’ARA tenim una altra mena d’incendi: el que va devastar el camp de refugiats de Mória, a Grècia, un indret pensat per a 2.500 persones i on ara n'hi estaven vivint 13.000, gairebé cinc vegades més, amuntegades, entre lones i plàstics. Eren 13.000 persones que s'havien escapat d’una guerra, que les han passat de tots colors per arribar a Grècia, que estaven allà oblidades i que a sobre ara ho han perdut tot i no saben on els porten. I de fons d’aquest món que crema, el virus que ha fet la nostra vida més incerta, amb més angoixa, amb més pobresa.

Així està el món, així estem, quan arriba la Festa Nacional. I qualsevol anàlisi sobre on és Catalunya i què hauria de fer ha de tenir en compte aquest ombrívol context internacional, agreujat per la pandèmia.

A Espanya hi ha un govern que parla de “ reencuentro” mentre que la justícia s’acarnissa amb els presos polítics, mentre que el rei Joan Carles ha hagut de marxar del país amb les butxaques plenes de bitllets i comença a sortir a la superfície que el ministeri de l’Interior es va gastar més de 50.000 euros per espiar Bárcenas i impedir que la justícia pogués investigar la comptabilitat paral·lela del PP. I això apunta directament al president del Govern Rajoy, al ministre de l’Interior Fernández Díaz i al seu número dos. Mentrestant, els alts càrrecs de la justícia espanyola continuen amb el mandat caducat perquè el PSOE i el PP no es posen d'acord en la renovació. Molts dels concernits en aquestes notícies són els mateixos que han anat dient que no es pot parlar amb els que volen carregar-se Espanya. Si es descuiden, se la carreguen ells solets.

L’independentisme català no pot estar més carregat de raons. Però necessita carregar-se de força i decidir com avançar després de la repressió, la divisió interna i l’estat de les coses a tantes cases, en aquests moments. Per això, “bona Diada”, aquest any, és un desig, no una realitat. Ni a Catalunya ni al món.

Ens moments com aquest, ens salva la gent que fa el bé. Ahir hi va haver manifestacions a Berlín i Frankfurt per reclamar l’acollida a Alemanya d’aquests refugiats del camp de Grècia que s’ha cremat. Avui estem acomiadant el pare Manel, un rector de barris humils que treballava a les presons entre els que no tenen res ni ningú. El món i el país són la gent, també, i no està tot perdut. Persones com aquestes ens permeten afirmar “bona Diada”.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.