L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Davant els dies difícils’

"Que difícil que seria la nostra vida sense un sistema públic de salut. També per això ha de continuar sent la clau de volta de l’estat del benestar. El coronavirus és un d’aquests casos contemporanis cada cop més freqüents que recorden al món que no hi ha salvació individual"

Ja es veu que la vida quotidiana s’està transformant i que l’activitat econòmica s’està parant. El president Torra ha comparegut aquest matí. Hem entrat en fase d’alerta. Ha anunciat que tots els actes públics de més de 1.000 persones queden cancel·lats, i que als de menys que es facin en espais tancats només hi podrà entrar 1/3 de l’aforament per poder tenir una distància de seguretat. Aquestes mesures entren en vigor demà i fins al dia 26. I són mesures prorrogables. I atenció: “És possible que en els pròxims dies el Govern prengui mesures més dràstiques i contundents”, ha anunciat Torra. La raó és clara: es tracta de parar el contagi perquè el sistema sanitari no es col·lapsi. És dur pensar que el remei passi per separar-nos dels altres, que la nostra seguretat sigui buscar la distància de seguretat amb els altres, però és així.

Catalunya entra en fase d'alerta i prohibeix les concentracions de més de 1.000 persones

Ahir el president Pedro Sánchez va dir que que venen setmanes dures. De fet, es podia preveure. Recordin que la setmana passada, en aquest mateix plató, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, va dir-nos que "creixeran els contagis de Covid-19, segurament per les persones que ara mateix estan en període d'incubació, i no començaran a anar a la baixa fins després de Setmana Santa". De fet, a la classificació de països per casos de Covid-19 hi tenim la Xina, Itàlia, Corea del Sud, Iran, França i Espanya. Els cinquens. I així estem: els hospitals catalans es preparen per a una allau de pacients, el Govern no descarta tancar les escoles els pròxims dies (les mesures “dràstiques i contundents" de què ha parlat el president), les Falles de València han quedat suspeses (ha sigut la sisena vegada en 200 anys), Montserrat ha prohibit tocar o besar la imatge de la Moreneta i els treballadors confinats a casa cobraran el 75% del seu sou base. 

Entrevista d'Antoni Bassas a Joan Guix

Quin 2020. El que estem vivint ho afecta tot. Els hospitals, les escoles, la feina dins les empreses, els negocis de les empreses i dels autònoms, els hospitals, els centres de dia, les farmàcies, els mercats (els de debò, em refereixo, els de menjar) i els supermercats. El futbol. Deia ahir Guardiola que jugar sense públic no té sentit. Que s’ho apuntin els que han venut el futbol a la televisió. Això demana una resposta de part de tothom. Ser generós amb la paciència, responsable amb l’ús dels béns públics i els béns privats. Caldrà un cert altruisme de comportament: en les compres, en les presses, en el tracte. Caldrà disciplina per acceptar restriccions en la mobilitat. I caldrà que es vegi que tothom suporta un pes semblant. Una crisi com aquesta toca la butxaca. En aquest sentit, la patronal Foment del Treball ha plantejat fins a 22 mesures, entre les quals hi ha facilitar els ERO, retallar els impostos i retirar la proposta d’augment de la taxa turística. És una llista que sona malament, justament per aquest sentit del bé comú que estàvem reclamant.

Tot l'esport espanyol es disputarà a porta tancada

Queda clar, avui, un cop més, que difícil que seria la nostra vida sense un sistema públic de salut, en molts casos, un excel·lent sistema públic de salut, no directament supeditat al benefici econòmic. Ara és més clar que mai. També per això ha de continuar sent la clau de volta de l’estat del benestar. El coronavirus és un d’aquests casos contemporanis cada cop més freqüents que recorden al món que no hi ha salvació individual. I això que, en comparació amb els desastres que van viure els nostres pares, avis i besavis, això nostre és, hauria de ser, francament suportable.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.