L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Demanar sacrificis a la gent'

"A quins sacrificis estarien disposats a arribar els partits?"

Nosaltres estem contents de retrobar-los. Avui dos presidents s’han posat davant els micròfons (ja se sap, quan comença el curs tothom vol marcar la seva posició de sortida).

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet declaracions. Quina és la seva proposta per Catalunya? Un "referèndum sobre l'autogovern". Diu que com que els catalans tenim un Estatut que no vam votar seria bo que en votem un de nou, perquè això, ha dit, és el que "veritablement uneix els catalans”. Home, no. PP i Cs no tenen cap ganes d’un nou estatut, per exemple. I posats a unir, uneix molta més gent el rebuig a la presó dels polítics o a la repressió policial i judicial d’un moviment pacífic i democràtic. Sánchez fa curt, i ho sap.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha donat a entendre a TV3 que no acatarà la sentència del judici. Entenc que el que vol dir és que no l’acatarà perquè aquest serà un judici polític, basat en fets que no són rebel·lió, sedició ni malversació, que responen a un mandat del Parlament i que no consistien a anar tots a atracar un banc sinó a anar a votar, que és un afer decent, com van mostrar al Quebec o a Escòcia. En resum: que si els condemnen a ells ens condemnem a tots, conculquen els nostres drets civils.

Josep Rull: “No té sentit repetir estratègia. Cal buscar el mateix objectiu per altres camins”

Com diu avui el conseller Rull en una entrevista que li ha fet la directora Esther Vera a la presó de Lledoners, “tot el que no sigui absolució serà una injustícia”.

"Quina és la proposta del president Torra per no acatar la sentència? Avui ens ha demanat «capacitat de sacrifici, resiliència i resistència», i ha instat a preguntar-se «fins on som capaços d'arribar»"

I en què pot consistir “no acatar” una sentència? Doncs que arribarà "fins on vulgui arribar el Parlament". O sigui, que sotmetrà la resposta política que calgui donar a les sentències  a la votació del Parlament. I si no obté els vots, dimitirà, perquè no vol ser el president que té a la presó uns polítics catalans injustament condemnats. Entesos. Això ell, però ¿i la gent? O sigui, nosaltres: Quina és la proposta del president Torra per no acatar la sentència? Avui ens ha demanat "capacitat de sacrifici, resiliència i resistència", i ha instat a preguntar-se "fins on som capaços d'arribar abans de les sentències [del Tribunal Suprem]".

Que quedi clar que les apel·lacions a la responsabilitat individual em semblen correctes. La política no és només l’activitat pròpia dels polítics. És pròpia de tothom. Sobre tot en moments de grans injustícies, com aquesta.

Però demanaria al president Torra, i en general a tots els actors polítics, que davant d’aquesta tardor calenta, abans de demanar sacrificis, pensin primer que la gent no els ha fallat mai. Que hem demostrat gran "capacitat de sacrifici, resiliència i resistència". I segon, que ens diguin a quins sacrificis de partit estan disposats a arribar per assegurar que la unitat que hi ha al carrer (amb els presos, els exiliats, els llaços grocs, la Diada, la paciència, la serenitat, l’actitud pacífica i ferma alhora davant les provocacions) és la unitat dels partits. No parlo dels sacrificis personals dels polítics a la presó o a l’exili, que estan pagant preus molt alts que certament són sacrificis; parlo de confiança entre partits, de col·laboració sincera.  Si ara que hi ha gent a la presó i a l’exili no mostren una gran unitat estratègica, ¿quan la mostraran? Abans de demanar sacrificis, cal predicar amb l’exemple.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull, i per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel. Llibertat per a tots els processats.

Més continguts de