L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Diguem-nos-ho, també’

"Les exportacions catalanes han crescut un 3,1% aquest 2019. És molt, perquè hi ha desacceleració. És molt, perquè Espanya ha crescut un 1,8%. Catalunya representa el 25,5% de les exportacions espanyoles"

Tal com els vam dir ahir després de llegir la carta de Torra a Sánchez, el diàleg havia de començar. El Govern de la Generalitat va reaccionar bé ahir proposant més dies per reunir-se (fins i tot avui mateix!) perquè es va veure guanyat per la iniciativa de la Moncloa: no pots passar-te anys demanant diàleg i després no aparèixer a una taula on s'asseurà el mateix president del govern espanyol.

Sánchez accepta la proposta de Torra: la taula de diàleg començarà dimecres que ve

Ara, tampoc ens enganyem. Sánchez reunit amb Torra no resoldrà res. Les negociacions no les comencen mai els de dalt de tot, perquè si fracassen, fracassen ells. Les comencen els de baix i, quan ja hi ha acord, avisen els caps perquè entrin, firmin i es facin la foto per a la història. Per tant, repeteixo: Sánchez reunit amb Torra no resoldrà res immediatament, serà un petit pas. Ara bé, la imatge de Sánchez reunit amb Torra sí que serà un senyal molt potent: de cara a Europa (per fi hi ha un govern a Espanya que parla amb els catalans i desactiva un conflicte) i, de cara a Catalunya, no volíeu sit and talk? Doncs aquí el teniu, i del màxim nivell. I, a sobre, a la taula, per la banda espanyola, hi ha Iglesias que parla de plurinacionalitat, Castells que diu que el PSOE és un partit nacionalista espanyol i Illa del PSC. Home, no és una taula dura, d’entrada. En canvi, per la part catalana encara no sabem qui hi assistirà, més enllà de Torra i Aragonès. 

La foto serà del màxim nivell. El contingut de la reunió no ho sabem, perquè el president Torra vol parlar d’autodeterminació i Sánchez deia ahir de començar parlant de temes en què es poden posar d’acord (les conegudes llistes de temes pendents de Mas i Puigdemont). La batalla pel relat després d'aquesta reunió serà important.

Una última reflexió: com que el periodisme té tendència a parlar d’allò que no funciona, podem acabar confonent que algunes coses (fins i tot importants) no vagin bé amb el fet que tot vagi malament. Doncs bé, mirin aquesta notícia:

Una patent per valor d'un milió d'euros: la Vall Hebron fa història en la recerca a l'Estat

L’Hospital de la Vall d’Hebron ha obtingut un milió d’euros per una patent del tractament d’una malaltia muscular minoritària. És un cas infreqüent d'èxit per a la recerca catalana, en un treball conjunt de la Vall d’Hebron i la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Conclusió: la Vall d’Hebron és competitiva globalment.

Tres pàgines més endavant de l’ARA,

Les exportacions catalanes esquiven la desacceleració econòmica: creixen un 3,1% el 2019 i baten un nou rècord

les exportacions catalanes han crescut un 3,1% aquest 2019. És molt, perquè hi ha desacceleració. És molt, perquè Espanya ha crescut un 1,8% en el mateix període. És molt, perquè és el novè any seguit que Catalunya bat el seu rècord d’exportacions. És molt, perquè exportem per valor de 73.853 milions d’euros. Saben què representa, això, en el total espanyol? Catalunya representa el 25,5% de les exportacions espanyoles. I exportem de tot, perquè per sectors estem ben diversificats. Conclusió: una part de l’economia catalana és competitiva.

Diguem-nos-ho també.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. Bon cap de setmana.