L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Diu que estan amoïnats'

El primer responsable del descrèdit de la monarquia és el rei Joan Carles, que és, precisament, un dels autors d'això que en diuen 'pacte de convivència' del 78. Les relacions Corona-empreses de l’Íbex-35 expliquen part dels problemes que ara lamenten

Avui fa sis anys que Felip de Borbó va jurar com a rei d’Espanya, després de l’abdicació del seu pare, deguda a problemes personals i potencialment penals com hem vist ben recentment amb la investigació oberta a Joan Carles de Borbó per la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Un sisè aniversari passaria inadvertit si no fos que la sempre reveladora lectura matinal dels diaris ens assortís de pàgines com aquestes:

“La tempesta perfecta”, on llegim, de part d’una cronista molt ben informada com Mariángel Alcázar, que “la relació pare i fill, ara trencada però no fins al punt de no dirigir-se la paraula, ha marcat la vida de Felip de Borbó”.

A El Mundo qui escriu és Mariano Rajoy: “Mai ha deixat d’exigir-se l’exemplaritat que requereix ser rei”.

I a La Razón van directes al moll de l'os: "Preocupació a la Zarzuela". I posen en boca d’algú que identifiquen com a entorn del rei la frase: “S'acosta un atac frontal”.

Un atac de qui? “Dels que donen per superada la Constitució i el pacte de convivència del 1978”, diu el diari.

I, en aquest sentit, els diaris més amoïnats recorden aquestes declaracions de l’ara diputat a Madrid Gerardo Pisarello que va dir a Público: "Imagino que hi ha sectors de la casa reial que s’esforçaran molt perquè el que afecta Joan Carles I no afecti Felip VI, i em sembla que hi ha grups que ja estan pensant en l’exili de Joan Carles I".

I, naturalment, en totes aquestes anàlisis, Catalunya és assenyalada com la principal preocupació reial d’aquests sis anys.

Però tots els que estan tan amoïnats per atacs frontals imminents, tenen amnèsia voluntària de dos factors. Un: tot el que ara sabem del rei Joan Carles, gràcies a la investigació de la justícia de Suïssa i que ara es gira contra el seu fill, no és obra ni d'independentistes ni de bolivarians. El primer responsable del descrèdit de la monarquia és el rei Joan Carles, que és, precisament, un dels autors d'això que en diuen pacte de convivència del 78, i que queda clar que va consistir en immunitat per al franquisme i per als interessos econòmics adquirits, a canvi de democràcia. Les relacions Corona-empreses de l’Íbex-35 expliquen part dels problemes que ara lamenten. Més de 40 anys després, a les noves generacions no els vinguis amb aquell pacte. Sobretot, no els vinguis amb immunitats. Has de venir amb fets. I els de Joan Carles no són exemplars. I la societat té dret a conèixer la corrupció que hi pugui haver amb noms i cognoms i té motius per preguntar-se fins a quin punt es poden separar tan clarament les responsabilitats del pare i del fill.

Segon factor: si ara la monarquia té problemes és perquè durant 40 anys la Constitució, de tant protegir-la, s’ha assecat, primer, i s’ha fossilitzat, després. Això és claríssim en el cas de Catalunya. Encara no sabem quines són les nacionalitats de què parla la Constitució ni quins poders porta associat ser-ne. Anys i anys de manifestacions massives i pacífiques ignorades. Li van tancar la porta als morros quan va intentar acomodar la realitat nacional del país en un nou Estatut. Pensar que tot això ho ha resolt el rei amb el discurs màgic del 3 d’octubre és continuar buscant-se el problema de la desafecció.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.