L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Espanya i l’excusa d’uns nous Pactes de la Moncloa’

"Ara ens diran que és més important el virus que el diàleg amb Catalunya, però en el fons actuaran com si la unitat d’Espanya fos més important que el virus, que és com acaben tots els problemes en aquest país"

Fa uns dies, un empresari em deia que els efectes d’aturar l’economia pel virus s’assemblen als de l’apnea d’algú que cau a la piscina: si el treuen al cap de deu segons quedarà en un ensurt, si triguen un minut potser tindrà seqüeles, però si triguen molt més es morirà. Doncs bé, el confinament fa dies que dura i per tant sabem que això ja no es tractarà d’un ensurt de 10 segons, sinó que deixarà seqüeles, i ves a saber quants negocis no podran tornar a aixecar la persiana.

Els grans economistes europeus creuen que el confinament total és la solució menys perjudicial per a l'economia

I atenció, perquè això li passarà a tothom: des del que viu al nostre carrer fins al que viu al nostre planeta. I per tant, el coronavirus toca l’ordre mundial: la Xina sembla ara mateix enfortida davant una Europa envellida que té més morts i uns Estats Units que se’n van de dret contra el penya-segat. Toca la Unió Europea: durant la crisi de fa 10 anys, la UE va sacralitzar el rigor fiscal, l’objectiu de dèficit i la salvació del sistema bancari. Si la Unió Europea, rica, no salva els europeus colpejats per una pandèmia de la qual no tenen cap culpa, la Unió tindrà molt poc sentit. Compte amb la desafecció europea.

Europa se la juga

A Espanya, el govern de PSOE i Unides Podem apareix com un actor angoixat (les cares de Pedro Sánchez cada dissabte són la trista escenificació del seu lideratge), que anuncia que vol un gran acord de tothom per sortir de la crisi i rescata de la història l’episodi dels Pactes de la Moncloa com aquell que invoca l’esperit de la Transició per recordar als espanyols que hi va haver una època en què la unitat era possible. Dubto que ho sigui, quan el PP li ha arribat a dir a Sánchez traïdor a Espanya per acceptar els vots de l’independentisme per a la seva investidura.

La crisi del covid-19 treu la pols als Pactes de la Moncloa

Per això, per aquesta necessitat d'emfasitzar la unitat, el govern espanyol ha fet sortir militars a les rodes de premsa i es dedica a fer aparicions patrioteres quan està informant de la gestió d’una crisi sanitària que ho amenaça tot. És el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, quan diu que del coronavirus en sortirem plorant però molt orgullosos de ser espanyols: "L’altre dia parlava que el final del túnel arribarà. I hi arribarem amb llàgrimes als ulls però també amb l’orgull de ser espanyols i l’orgull que la unitat aconseguirà vèncer el covid-19”.

Any 2020, segle XXI, govern d’esquerres, i no surten d’aquest marc mental. Però nosaltres som en aquest marc polític, en un moment en què hem vist el Tribunal Suprem amenaçant funcionaris perquè els presos polítics no vagin casa a passar el confinament. La possibilitat que s’infectin i emmalalteixen a la presó no importa, és més important la seva sentència que la salut dels condemnats. En comptes de mirar cap a Europa, d’on ha de venir el rescat de l’apnea econòmica, el sistema polític espanyol torna a mirar cap endins, amb una mirada tronada, que ha tret els militars al carrer i tanca files al voltant d’una Corona desprestigiada. Ara ens voldran fer passar amb raons, ens diran que és més important el virus que el diàleg amb Catalunya, però en el fons actuaran com si la unitat d’Espanya fos més important que el virus, que és com acaben tots els problemes en aquest país. 

El nostre reconeixement per als que treballen en primera línia, un record per als que pateixen i per als presos polítics i exiliats. I que tinguem un bon dia.