L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Laura Borràs, investigada i a la diana'

Borràs es veu amb cor de desmuntar les acusacions, sempre que això sigui un judici normal. I amb els precedents d’aquest cas i de l’independentisme en general, ja es veu que no ho és

Avui es reuneix al Congrés de Diputats, a Madrid, una comissió anomenada de l’Estatut del Diputat, perquè és on es tracten assumptes com les peticions de la justícia per processar un diputat.

I d’això va aquesta reunió, avui, perquè ha d’escoltar les al·legacions que vol formular la diputada Laura Borràs, de Junts per Catalunya, per a qui el Tribunal Suprem ha demanat el suplicatori per poder investigar-la. Serà una reunió a porta tancada, no la veurem ni la sentirem.

El Congrés cita Borràs l'11 de juny per tramitar el suplicatori

El Suprem considera que hi ha indicis dels delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental i frau, que Borràs hauria comès en l'adjudicació d'uns contractes per fer unes webs literàries, entre el 2013 i el 2017 a un creador en concret, Isaías Herrero, quan Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes i l’aleshores directora de l’entitat hauria fraccionat el preu dels contractes per assegurar-se que els encàrrecs els faria Herrero i els podria fer sense dilacions burocràtiques. 

Un mes abans del confinament, al febrer, Borràs va ser en aquest plató. La va entrevistar l’Esther Vera, i aquestes són, resumides en un minut, les explicacions que va donar Laura Borràs, començant per si havia fraccionat encàrrecs.

L’acusen d’haver fraccionat uns contractes a la ILC. És així?

De cap manera. No necessito demostrar la innocència quan els que estan intentant provar la meva culpabilitat ni s’han molestat en fer-ho. No he fraccionat contractes.

Com afectarà aquesta investigació el seu rol polític?

Està feta perquè l’afecti.

És una causa política?

El primer cop que parlen de mi diuen: «Es una conocida independentista».

Es van publicar uns correus. ¿Els reconeix com a propis?

És inaudit veure publicades coses quan els meus advocats han denunciat el trencament de la cadena de custòdia i informacions en què no reconeixes el que s’està dient. Tenen voluntat de fer una taca i d’atacar-te.

Aquestes són les explicacions de Borràs. Què sabem i què deduïm?

Que la causa hauria de ser nul·la de ple dret perquè quan la justícia ordinària va començar a investigar Borràs ella ja era diputada del Parlament i, per tant, sent aforada, qui l’havia d’investigar era el TSJC. I la jutja ho sabia, i malgrat tot va continuar investigant i va decretar secret del sumari.

Que les investigacions, al principi, les van fer els Mossos. I no creguin que perquè les van fer els Mossos hi ha pogut haver cap simpatia ideològica cap a Borràs, a jutjar per les punxades telefòniques, i pel to d’algunes preguntes. El cas és que els Mossos van tancar la investigació sense veure indicis de delicte, llavors la jutge ho va passar a la Guàrdia Civil, que és la que hi veu aquells quatre possibles delictes, d’una “ conocida independentista”, i es refereix al creador Isaías Herrero com a “ amigo de Borràs”. Com volent dir. Tornem a allò d’una causa de caràcter prospectiu, o sigui, no es veu gens clar que hi hagi delicte, però tiro endavant.

Per cert, els contractes estaven revisats per la intervenció del departament, abans i després. I per la Sindicatura de Comptes. 

Davant de què estem? D’una falta administrativa o de 4 delictes pels quals li poden demanar fins a 15 anys de presó? I Borràs tem que el suplicatori que el Congrés pot concedir en qüestió de setmanes sigui la seva condemna i una condemna llarga. Per què? Doncs perquè Borràs, que té capacitat per destacar i que anant a Madrid s’ha posat encara més sota els focus, és a la llista de persones que podrien ser candidates a la presidència de la Generalitat. Mirin quina portada de l’ Abc. És de fa 7 mesos, 22 de novembre: 

“Puigdemont jubila a Torra para imponer de heredera a Borràs”.

D’això se’n diu una diana mediàtica. 

Borràs es veu amb cor de desmuntar les acusacions, sempre que això sigui un judici normal. I amb els precedents d’aquest cas i de l’independentisme en general, ja es veu que no ho és.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.