L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'estat d'excepció que ens caldria'

No és possible que la salut i la butxaca estiguin passant per una situació tan extraordinària i que la política es faci com sempre. És inadmissible

Quan vaig sentir Pedro Sánchez demanant que els partits del Congrés (sobretot el PP) li aprovin un estat d’alarma fins al 9 de maig, en comptes de quedar-me més tranquil, em vaig quedar més amoïnat. No perquè jo no sàpiga, com ja sap tothom a aquestes altures, que això va per llarg, sinó pel fet mateix, perquè per poder aprovar mesures extraordinàries sense que ho acabi decidint un jutge cal un paraigua legal, i el paraigua legal és l’estat d’alarma, que permet el toc de queda o el confinament o el que calgui. El cas és que, a poc a poc, la nostra vida quotidiana està quedant limitada a la terminologia militar: estat  d’alarma, toc de queda i confinament perimetral o domèstic que es veu a venir.

El Govern estudia aplicar un confinament per als caps de setmana

Perquè això també: no està gens descartat que ens confinin abans de festes, encara que només sigui els caps de setmana, per salvar tanta feina com es pugui i limitar els contactes socials, que el cap de setmana es disparen. I si no funcionés, confinament total. No ho dic per dir. Està sobre la taula. I hi està per dos motius. Un perquè als CAP i als hospitals la famosa segona onada ja els arriba fins als genolls. Si això continua així hauran de desprogramar intervencions no covid-19, amb els perjudicis que es poden imaginar per a la salut de tanta gent. I perquè els falta personal. Ens ho va dir el doctor Joan Ramon Badia, de la unitat de vigilància respiratòria del Clínic fa pocs dies:

“Necessitem una cosa molt important que no són els materials, són les persones. És a dir, si tens una habitació perfecte, un ventilador fantàstic, tens tot l’equipament que necessites, però no tens les persones capacitades per atendre aquell malalt, no tens res. I una de les coses més importants que necessitem en tots els entorns que dediquem als malalts covid és tenir totes les persones formades per atendre’ls”.

Joan Ramon Badia: “Ara el ritme puja, però nosaltres anem al davant”

La pressió del món sanitari sobre el govern serà gran: si se’ns omplen les UCI ja ens direu d’on traiem el personal. I com gestionem el cansament.

I l’altre motiu és econòmic: estem mirant de salvar la treva psicològica i econòmica de Nadal.

Antoni Trilla: “Si el 15 de desembre estem com ara, el dinar de Nadal serà de sis persones màxim”

A Itàlia els bars i restaurants tancaran a les 6. Gimnasos, cinemes i teatres, tancats. Volen salvar el Nadal, per recuperar una punta de consum i per no enfonsar-se encara més psicològicament.

Mentrestant, la situació econòmica empitjorarà i, espera’t, perquè de qualsevol negoci tancat per la força en pengen, directament o indirectament, moltes famílies.

En aquestes circumstàncies, dos precs. Un, als polítics. Als de Catalunya, sobretot als dos partits del Govern, no voldria sentir sentir ni una picabaralla electoralista, de cara a les eleccions previstes per al 14 de febrer. O els partits entenen que no estem per sentir-los barallar-se o deixarem d'escoltar-los. Amb els sacrificis que està fent la societat, el mínim és bona gestió i empatia en forma de serietat. I encara una altra petició, extensible a la política espanyola: feu un pacte nacional. Mostreu unitat d’acció. Govern, oposició, sindicats, patronals. Aquest és l’estat d’excepció que hauríem d’esperar. Les cues per anar a buscar menjar de beneficència es faran cada cop més llargues. La resistència té un límit. No és possible que la salut i la butxaca estiguin passant per una situació tan extraordinària i que la política es faci com sempre. És inadmissible. 

I siguem responsables amb els nostres contactes.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.