L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Madrid, banderes i fiscals'

En un país radial com és Espanya, planificat perquè tots els camins, sobretot els econòmics, portin a la capital, si allà el virus es transmet, s’acaba transmetent a tot Espanya

El president Torra ens va demanar ahir als catalans que no anéssim a Madrid si no era estrictament necessari.

A la presidenta Ayuso li va faltar temps per replicar amb aquest estil comunicatiu entre prepotent i paternalista amb què alguns espanyols parlen de Catalunya: "Com que Catalunya és Espanya li agradi o no i som un gran país, jo el que li dic al president és que Catalunya ha passat èpoques molt difícils i jo no faria mai aquestes declaracions. De fet recomano a la gent que vagi a Catalunya i que doni suport als catalans, i que ho fem amb les mateixes precaucions que a Madrid. No me n'alegro quan a ells els ha anat pitjor, com tampoc em vaig alegrar de la fuga massiva d’empreses cap a Madrid. No faig aquest tipus de declaracions”.

Doncs bé, aquest matí la presidenta ha confirmat que estan estudiant aplicar més mesures restrictives i ha reconegut que tothom ha anat tard “per excés de confiança”.

Però és que el ministre de sanitat, Salvador Illa, aquest matí, a la SER, ha demanat als madrilenys que restringeixin al màxim els seus moviments, facin només allò “imprescindible” i limitin els contactes a la gent que viu amb ells en els pròxims dies. 

Una vintena de científics demanen una avaluació independent de la gestió de la pandèmia a Espanya

Per què parlem tant de Madrid? Doncs perquè en un país radial com és Espanya, planificat perquè tots els camins, sobretot els econòmics, portin a la capital, si allà el virus es transmet, s’acaba transmetent a tot Espanya. Ho diu el doctor Argimon. O sigui, que la mala gestió de la pandèmia a Madrid impacta a tot Espanya. Ja va passar amb la primera onada, al març, quan el president Torra va implorar personalment a Pedro Sánchez que tanqués Madrid. I l'hi va arribar a dir: “Si no ho vols fer perquè ho diu en Torra, no ho diré més, però fes-ho”. Per això, de fet, és lògic que el desplegament escenogràfic més nacionalista que hem vist en molt de temps fos aquest que es va donar en la reunió Sánchez/Ayuso: 24 banderes, dotze d’Espanya i dotze de Madrid, en una roda de premsa a la Puerta del Sol, en una fusió simbòlica molt adequada a la realitat. Simbòlica i conceptual. Respirin fondo abans d'escoltar això que ve ara:

O sigui, no és Espanya, capital Madrid, sinó Madrid, capital Espanya.

Això, com deia aquell, ja fa molt de temps que està reflexionat. Ahir, el mateix dia que Ayuso va explicar, ras i curt, en què consisteix aquesta Espanya tan descentralitzada de les autonomies, el president valencià Ximo Puig afirmava això a les Corts Valencianes: "Madrid és una gran aspiradora que absorbeix recursos, població, funcionaris estatals i xarxes d'influència".

Ximo Puig critica "l'efecte capitalitat" de Madrid i demana una "profunda reforma territorial d'Espanya"

Puig va parlar de “procés invisible”, procés en català, com una manera de dir que Madrid s’està  independitzant. Després, la dreta espanyola i el PSOE fan veure que s’exclamen i es fan els ofesos quan mig Catalunya vota a favor de la independència. 

I per cert, parlant del Madrid capital, ahir el número dos de la Fiscalia, Luis Navajas, que està a punt de jubilar-se i s’ha aplicat a ell mateix la doctrina “por lo poco que me queda en el convento”, va acusar un parell de companys d’haver-lo pressionat perquè obrís una causa penal contra el govern de Pedro Sánchez per la gestió inicial de la pandèmia i la manifestació del 8-M. Ell no va voler fer-ho. I resulta que aquests dos col·legues fiscals són dos dels que van acusar els presos polítics al judici del Procés, Consuelo Madrigal i Fidel Cadenas. Saben de què els acusa el fiscal Navajas? De ser esclaus de la seva ideologia. De dretes.

El fiscal que exculpa el govern espanyol pel covid carrega contra companys seus per estar "contaminats ideològicament"

Madrid, capital Espanya.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.