L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Orgull i prejudici, Trump i Dani Gallardo'

Si a Gallardo l’han tingut tancat tot aquest any a la presó és perquè han buscat un escarment. A Amèrica està emergint un orgull democràtic. A Espanya, en relació a Catalunya, continuem en el prejudici

Aquesta nit, als Estats Units, n’ha passat una de bona. Donald Trump ha sortit a parlar a la sala de premsa de la Casa Blanca a dir les mentides habituals. Aquest cop, a dir que amb el vot legal guanya ell però que si compten el vot il·legal guanyen els altres. I, aleshores, les principals cadenes de televisió que estaven transmetent el discurs el van interrompre i els periodistes van dir coses com ara: “Ja sabem que és increïble que interrompem el president dels Estats Units, però ara està dient mentides”.

Trump surt a la desesperada a dir sense proves que li han "robat" les eleccions

Una creixent onada de dignitat nacional està produint-se a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Fins i tot a la Fox els comentaristes admeten una veritat incontestable: si un vot va arribar a temps, ha de ser comptat. Que Trump vagi dient que ell ja havia avisat que el vot per correu podia ser un frau no converteix el vot per correu en un frau. El governador republicà d’Arizona ha dit que es comptaran els vots. I si es compten els vots, és gairebé segur que guanyarà Biden. A alguns estats, per molt poc, és veritat, Trump ha fet un molt bon resultat. Però guanyarà Biden. El Trump que va sortir de matinada a la Casa Blanca a dir que portaria les urnes al Suprem, el que ahir tuitejava “Pareu el recompte!”, sonava perdedor. ¿Us imagineu el president d’un país democràtic demanant que es pari el recompte perquè ell pugui guanyar? La crisi constitucional és l'última esperança de Trump.

El 2020, l’any que ha despertat el ‘gegant adormit’ del vot llatí

Mentre observem l’orgull americà, aquí no estem en posició de donar gaires lliçons. Avui comença el judici de Dani Gallardo, un gadità de 23 anys que va ser detingut el 16 d'octubre de l'any passat a la manifestació que es va organitzar a Madrid contra la sentència del Procés i des de llavors compta els dies a la presó d'Alcalá-Meco. Un empresonament preventiu fortament denunciat des de Catalunya i per part dels partits independentistes –ERC, JxCat i la CUP l'han visitat– però que, en canvi, ha comptat amb el silenci del PSOE i de Podem. Aquesta setmana la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, i el portaveu del partit lila al Congrés, Pablo Echenique, han demostrat que amb prou feines coneixien el cas quan van ser interpel·lats per la qüestió en roda de premsa. Aquest divendres arrenca el judici i la segona sessió serà el 17 de novembre.

Dani Gallardo, l'activista ignorat per l'esquerra espanyola

La Fiscalia reclama sis anys de presó per a Gallardo. La policia va iniciar una persecució de la multitud que, segons el ministeri públic, havia causat desperfectes al mobiliari urbà i feia barricades fins que un dels agents va enxampar una amiga de Gallardo que el noi va intentar rescatar. El testimoni dels policies implicats ha prevalgut tots aquests mesos durant la instrucció i, malgrat ser l'única font de prova, el jutge i la sala d'apel·lacions sempre han cregut la seva paraula per davant de la de l'acusat. És increïble: Gallardo no tenia antecedents penals, no havia comès mai cap delicte. En casos molt pitjors, els detinguts han quedat en llibertat provisional a l'espera de judici.

L’altre dia, a TV3, Gallardo va dir: "Crec que, després dels disturbis de Barcelona, no va agradar que tanta gent a Madrid mostrés el seu suport, perquè Madrid és la capital d'aquest estat que tant defensen. Suposo que no es paren a pensar que no és odi cap a Espanya o cap als espanyols [...]. Es tracta més aviat d'una clara aversió a la forma retrògrada i antiquada de dirigir l'estat, una forma que sembla que mai canviarà".

Òbviament, si a Gallardo l’han tingut tancat tot aquest any a la presó és perquè han buscat un escarment, no fos cas que a algú a Madrid li agafi per manifestar-se contra la sentència del Suprem i a favor dels presos polítics catalans. No fos cas que la societat espanyola es “contamini” del vici de pensar. 

A Amèrica està emergint un orgull democràtic. A Espanya, en relació a Catalunya, continuem en el prejudici. 

El nostre reconeixement per ls que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.