L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El rei vol un govern aviat’

"Tot el que passa és de manual. A cap dels dos partits els fa cap gràcia arribar a un acord amb l’altre, però el volen. El PSOE per governar i Esquerra per influir"

Ahir Esquerra es va irritar perquè Pedro Sánchez va donar per fet, en un futur pròxim, l’acord que estan negociant per a la seva investidura. Ho va dir amb aquestes paraules: “El marc de les converses, com és obvi, és la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És veritat que encara no hem arribat a cap acord, però els puc garantir dues coses: l’acord serà dins el marc de la legalitat democràtica i la Constitució, i serà públic”.

ERC s'enfada amb Sánchez i amenaça amb suspendre la pròxima reunió amb el PSOE

A Esquerra li ha faltat temps per dir que l’acord quedava encara lluny. Tot el que passa és de manual. A cap dels dos partits els fa cap gràcia arribar a un acord amb l’altre, però el volen. El PSOE per governar i Esquerra per influir, per ocupar l’espai central, per ser el partit de referència de la política catalana. 

Problema: el PSOE està negociant els vots “ de los que quieren romper España” i Esquerra està pactant amb un partit del 155, que pretén ser l’executiu de l’Estat que ha condemnat presos polítics. En aquestes circumstàncies, què ha de fer Pedro Sánchez? Tranquil·litzar tothom: l’acord serà públic i quedarà dins la Constitució. Ves què ha de dir! La situació recorda la d’Aznar pactant amb Pujol fa 23 anys: els populars també deien allò d'“el pacte serà amb llums i taquígrafs”.

O sigui, que Esquerra ja es pot acostumar a sentir comentaris del PSOE que no li agradaran, i viceversa. Amb tot, l’acord d'investidura no serà immediat. Avui el catedràtic Pérez Royo escriu a l’ARA que la investidura no serà abans del 19 de desembre, d’avui en quinze, que és quan la justícia europea ha de decidir si Junqueras era eurodiputat quan va ser condemnat. Si digués que sí, el millor dels casos per a Junqueras, significaria que la sentència del Suprem seria nul·la de ple dret (imaginin-se l'embolic!). També podria ser que es reconegués la condició d’eurodiputat a Junqueras però que, com que ja se l'ha condemnat, no tingués immunitat, una situació que, de retruc, potser obriria la porta perquè el president Puigdemont i el conseller Comín poguessin ser eurodiputats, tal com volien el seus votants, i fins i tot recuperar la lliure circulació. En fi, les conseqüències polítiques serien importants.

També hi pot haver altres incomoditats per al PSOE: tal com preveu la llei, als presos del Procés els avaluaran la setmana que ve quin grau penitenciari tindran. Pot ser que aviat puguin passar el dia treballant fora de la presó o anant a casa el cap de setmana. Això, en plena investidura, aplanaria el camí de l’abstenció d’Esquerra. Mirin la portada de La Razón d’avui:


“Junqueras podrà estar en llibertat per a la investidura”

Mentrestant, i com es veu a la foto, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va comunicar al rei que el legislatiu ja s'havia constituït. I a la sortida de la reunió va explicar: “No hem parlat de la formació del govern ni de quins grups el secundaran. Però el rei sí creu que seria bo que hi hagués un govern i que, per tant, la legislatura comencés a caminar i hi hagués la normalitat institucional que els ciutadans i ciutadanes esperen”.

Si el rei vol un govern aviat, que es presenti a les eleccions. El que vol el rei no hauria de tenir cap valor polític. Ja sé que en el fons no hi ha notícia, que és normal que el cap de l’estat vulgui que les institucions funcionin, però aquesta presència de l'opinió del rei en la vida pública és excessiva per a una figura que va proclamant la seva neutralitat.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.