L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Conviccions i eleccions"

Amb aquesta convicció inalterable que perseguir un referèndum és allargar el problema no n’hi ha prou per anar a les eleccions. Ni amb el contrari, amb allò de “centrem-nos en la gestió” i ja veurem

Segon membre del Govern d’aquesta legislatura que és jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si el desembre de l’any passat Quim Torra va ser condemnat per la pancarta a favor dels presos del balcó de la Generalitat, ara arriba el torn al conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé

Són imatges d’aquest matí mateix. Un altre passeig d’un conseller acompanyat per la resta del Govern. L’ara conseller Soler està acusat d’afavorir el referèndum de l’1-O del 2017 quan era alcalde d’Agramunt. La Fiscalia li demana un any i mig d’inhabilitació com a càrrec públic i 24.000 euros de multa per un delicte de desobediència al considerar que va promoure i afavorir la votació, suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

El TSJC jutja aquest dilluns el conseller Solé per afavorir l'1-O quan era alcalde

Segurament recordaran l’ofensiva que va llançar la Fiscalia General de l’Estat unes setmanes abans del referèndum, quan va ordenar obrir diligències contra més de 700 alcaldes que hi donaven suport. D’aquelles investigacions ara mateix només en continuen obertes una quinzena.

El fons del cas continua sent inalterable: al segle XXI, en un estat de la Unió Europea, un polític escollit democràticament pels seus veïns seu al banc dels acusats per “promoure i afavorir” una votació que portava al seu programa electoral (programa que va ser votat per la majoria dels ciutadans). Que no es pugui preguntar el que més de la meitat de la gent voldria que es preguntés (o estaria disposada a contestar) és un fracàs de la democràcia espanyola, però ja fa anys que diem que des que els governs espanyols, sobretot el de Rajoy, van externalitzar a la justícia, als serveis secrets i a la policia el que abans haurien externalitzat a l’exèrcit i s’havien negat a fer política, el resultat només podia ser un desastre, fins i tot per la solidesa de l’estat de dret. Una cosa és solidesa i l’altra és rigidesa.

I amb tot, amb aquesta convicció inalterable que perseguir un referèndum és allargar el problema, no n’hi ha prou per anar a les eleccions. Ni amb el contrari, amb allò de “centrem-nos en la gestió” i ja veurem. No. L’oferta independentista ha de filar molt prim, perquè la societat catalana ha rebut l’impacte del covid-19 (està més cansada i empobrida des del 2017). En concret, han mort 16.374 persones des de l’inici de la pandèmia. La setmana passada van morir 289 persones de covid-19, que és un 8% menys que la setmana anterior però són unes 40 persones mortes cada dia. A Catalunya hi ha 484.000 atura, i vora 200.000 treballadors en ERTO. Canvis massa profunds per fiar-ho tot a la injustícia que viu el país.

Repunten els indicadors del covid a Catalunya: el risc de rebrot creix 10 punts i la velocitat de contagi s'enfila fins al 0,94

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.