L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'error va ser militaritzar la imatge del govern espanyol'

"El govern espanyol va posar els militars davant les càmeres per donar-se un bany d’estat. Els necessitava perquè era «el govern social-comunista», els uniformes són ideals per a l’analogia de la guerra"
Coronavirus a Catalunya: l'última hora de la pandèmia, en directe

El cap de l'estat major de la Guàrdia Civil, el general José Manuel Santiago, va comparèixer ahir a la roda de premsa diària de la Moncloa i es va ficar de peus a la galleda. Li van preguntar per la difusió de fake news, i el general va i contesta: "D'una banda, evitar l'estrès social que produeixen aquests falsos rumors; i, de l'altra, minimitzar el clima contrari a la gestió feta pel govern".

La Guàrdia Civil diu que persegueix notícies falses per minimitzar el "clima contrari" al govern espanyol

Esclar, si el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil treballa per "minimitzar el clima contrari al govern", és com insinuar que el govern espanyol, a través de la Guàrdia Civil, persegueix la llibertat d'expressió en ple estat d'alarma i fa servir un cos militar per als seus interessos polítics.

Això era al migdia. A mesura que va anar passant la tarda, la pilota es va anar fent grossa, i la mateixa Guàrdia Civil va haver de fer un tuit. Aquest:

A la nit va haver de sortir el mateix ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, a dir que havia sigut un error.

Esclar, el PP, Vox i Ciutadans s’han indignat: que com és possible que el Govern s’aprofiti de la Guàrdia Civil... El fariseisme d’aquests partits és extrem, perquè del PP sabem com ha utilitzat la Guàrdia Civil i la policia quan ha governat. I Vox, en matèria de llibertats civils, com ara la llibertat d’expressió, no seria el defensor ideal, precisament.

No es tracta d’un error. El General mira uns papers, i fins i tot llegeix: treballen a les xarxes per minimitzar el clima contrari a la gestió del govern espanyol. Això no tan sols és contrari a la llibertat d’expressió, sinó que podria ser malversació. 

Ho lamentem i ho denunciem, però no ens estranya. Primer perquè l’estat espanyol, malgrat els 42 anys de pràctica democràtica, ha sigut molts més anys un estat autoritari que un de democràtic.  

¿Recorden què els dèiem la setmana passada de la pregunta del CIS sobre si la gent volia informació en llibertat o només una font oficial? Els dèiem que confondre una font oficial amb una font que raja neta és un error.

A part, que general Santiago, una cosa és combatre falsos rumors i mentides, i l’altra és perseguir crítiques. Qui decideix què és una informació infundada i què és una crítica? On està escrit que la Guàrdia Civil s’hagi de dedicar a aquestes coses?

No, no em sorprèn això que el govern espanyol en diu “un lapsus”

Perquè de la militarització de la pandèmia no en podíem esperar res de bo. No perquè els caps que han aparegut hagin sigut més aviat maldestres en l’ús de la paraula. No per una mania als uniformes. A les societats en què vivim hi ha policies i militars encarregats de defensar-nos d’alguns perills i defensar les llibertats (després ja sabem com ha sigut la història d’Espanya i com els uniformats armats es converteixen, en molts països, en un estat dins l’estat amb tendència a vigilar la democràcia per fer-se intocables), però dic que no en podíem esperar res de bo perquè aquesta no és una crisi militar sinó sanitària, en què l’uniforme és la bata blanca, en què hem descobert que el veritable ministeri de Defensa és el de Sanitat. 

El govern espanyol va posar els militars davant les càmeres per donar-se un bany d’estat. Els necessitava perquè era “el govern social-comunista”. Necessitava aparèixer més com a estat que com a govern, per justificar qualsevol mesura derivada del decret de l’estat d’alarma. Els uniformes són ideals per l’analogia de la guerra. La maniobra comunicativa és de manual: quan fas l’analogia de la guerra, la població percep immediatament la gravetat, entén que se li poden retallar les llibertats, tendeix a callar les crítiques. Ara el govern de Sánchez té un problema, amb les paraules d’un general que evoquen la censura. 

Un reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.