L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els fiscals repeteixen les mateixes mentides contra Trapero'

Els fiscals es van delatar: “Esto no es un juicio a un cuerpo policial”. És clar que és un judici intimidador a la policia de Catalunya i un avís perquè Trapero i el seu lideratge no tingui imitadors

Ahir, al judici del major Trapero i de la cúpula dels Mossos, els dos fiscals es van repartir la feina. L’un, Carballo, va demanar condemna per sedició. L'altre, Rubira, va demanar una pena de desobediència. La desobediència no es castiga amb presó sinó amb inhabilitació, però evita la plena absolució que l’Estat no es vol permetre.

El gran Miquel Ferreres ho va retratar l’altre dia:

'A la contra', per Ferreres 13/06/2020

Parla el jutge: “Em diu que pot ser sedició, o si no, desobediència. Creu que això és seriós?” I contesta el fiscal: “Jo el que busco és que el tanquin 10 anys per no haver manat apallissar la gent l’1 d’Octubre. El que passa és que aquest delicte encara no té nom”. 

Apallissar la gent és el que van fer la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, a les ordres del coronel Pérez de los Cobos, el mateix que ara el govern espanyol ha apartat del seu càrrec per pèrdua de confiança. Apallissar gent és el que va obligar el govern espanyol, avergonyit, a sortir a Europa a dir que les imatges eren fake news. Apallissar la gent és el que volia evitar Trapero.

L'advocada de Trapero reclama al tribunal que s'abstregui de la sentència del Suprem

Però ahir, durant la seva intervenció, un dels fiscals va acusar Trapero d’haver confós el cos de Mossos d’Esquadra amb ell mateix. I els va retreure que s’haguessin identificat com “la policia del poble”. I es va preguntar: “ Pero, ¿de qué pueblo? ¿Del que estaba del lado de la ley o del que no lo estaba?

Doncs miri, els Mossos van estar al costat de tot el poble, de tothom, actuant amb la proporcionalitat que els va exigir la jutge i amb un sentit comú molt fàcil de compartir: potser els cossos espanyols poden venir, pegar i marxar. Poden venir cantant alegrement a l’autocar l’ " A por ellos!”, que francament, tranquil·litza molt com a ciutadans que som de la Unió Europea. Els Mossos no. Els Mossos viuen aquí. Patrullen cada dia aquests carrers. O actuen amb seny o perden qualsevol confiança de la gent a qui hauran de continuar veient cada dia. 

Els fiscals, ahir, van acusar Trapero i els altres comandaments de “cinisme”. Home, diguin-me si no és cinisme de descriure així el que va passar a les portes del departament d’Economia: "El 20-S va ser una desistiment conscient i inicial de l'ordre públic fins a permetre que la situació esdevingués impossible i quedés en mans d'una violència tumultuària, d'una multitud que estava dirigida a impedir el mandat judicial".

Home, però si ara sabem que la Guàrdia Civil va aparcar els cotxes al carrer i els va deixar oberts i amb armes, com a esquer. Recordin el que hem explicat alguna vegada: a la Guàrdia Civil li van oferir d’aparcar al pàrquing de l’edifici, i va dir que no. I quan, més tard, la Guàrdia Civil truca als Mossos per demanar que li treguin la gent de sobre, els Mossos contesten: ara ja no puc. Avisa’m més d’hora i et tallo el carrer, però ara ja no puc actuar. Parlar de violència tumultuària és repetir les mentides dels informes policials que la Fiscalia repeteix amb el copiar i enganxar.

Però el cinisme de l’acusació dels fiscals assoleix les cotes més altes quan diuen que els Mossos van preparar un dispositiu per a l’1 d’Octubre com si hagués estat un referèndum pacífic, és a dir, legal.  "Es van elaborar plans ineficaços previstos per a una situació pacífica, per a unes eleccions legals. Es van dedicar a estar pendents de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, a fer seguiments, a buscar ferits i pilotes de goma per terra".

Fixa't, els Mossos buscaven “ pelotas de goma por el suelo”. Potser perquè estan prohibides, a Catalunya? Potser perquè buiden ulls? 

Doncs sí, els Mossos va preparar un dispositiu per a l’1 d’Octubre el més realista possible: si més de dos milions de catalans anaven a votar, no hi havia força pública que ho pogués impedir, si no és que es buscava un bany de sang. Perquè els Mossos sabien que l’1 d’Octubre podia no ser legal, però seria pacífic. I de fet, l’únic violència la van posar els policies.

El Tribunal que jutja Trapero s’allunya de la sedició

Finalment, excusatio non petita, accusatio manifesta, els fiscals es van delatar: “ Esto no es, ni ha sido nunca, un juicio a un cuerpo policial”, van dir els fiscals. És clar que és un judici intimidador a la policia de Catalunya i un avís perquè Trapero i el seu lideratge no tingui imitadors.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.