L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El fracàs de l’administració de l’Estat'

Fa unes setmanes, a TV3 li van passar a Teresa Cunillera entrevistes de persones que havien hagut de pagar per obtenir la documentació que sol·licitaven i va continuar contestant “no em consta”

Un dels descobriments més lamentables que ens ha deixat la pandèmia és la poca eficàcia d’alguns serveis de l’administració pública. Repassem? Tramitar i cobrar els ERTO, o les ajudes als autònoms, o inscriure una mort al registre civil, o les ajudes a l’hosteleria... La màquina de l’administració burocràtica no ha respost amb la mateixa eficàcia que la sanitat o l’educació.

El Govern ultima un nou mecanisme per concedir ajudes als autònoms amb un registre previ

D’aquest retrat no se’n salven serveis que dependen tant de l’Estat com de la Generalitat, i hi ha un cas que potser no toca ningú de l’entorn però que és especialment desolador.

El retard al servei d’atenció i tràmits d’estrangeria s’ha agreujat encara més per la falta de personal durant la crisi del covid i deixa milers de persones indefenses legalment perquè no poden renovar o tramitar la seva documentació, cosa que ha creat al voltant seu un lucratiu negoci entre advocats, locutoris i particulars. És un servei gestionat per l’Estat, i segons una enquesta del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona tres quartes parts dels immigrants que sol·liciten cita no n’obtenen i han hagut de pagar entre 50 i 300 euros per tenir-ne una.

La sol·licitud de cita només es pot fer a través de la web, i a moltes d’aquestes persones els costa accedir a pantalles. Sis de cada deu persones han intentat fer el procediment en més de 50 ocasions, i només un 1% ho han aconseguit a la primera. La conseqüència directa de no aconseguir la cita és que aquestes persones no regularitzen la situació ni renoven permisos ja concedits, cosa que pot fer-les caure en la irregularitat sobrevinguda.

Tres quartes parts dels estrangers paguen a tercers per aconseguir cita prèvia a Barcelona

Per això, avui, a les cares del dia hi posem en vermell la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. Que es paguin diners per a una cita al servei d’atenció i tràmits d’estrangeria respon a la maldat dels que s’aprofiten de la situació. Però la causa no és cap altra que el col·lapse per falta de personal d’un servei que depèn de l’Estat i que té unes mancances que fa anys que s’arrosseguen. Diem que la delegada del govern espanyol se n’hauria de preocupar. De fet, fa unes setmanes, entrevistada a TV3 sobre aquesta qüestió, va dir que no li constava. Quan li van passar entrevistes de persones que havien hagut de pagar per obtenir la documentació que sol·licitaven, va continuar contestant “no em consta”.

A l’octubre Cunillera va explicar que l’Estat no gestiona millor els ERTO (molts van trigar mesos a cobrar-se) perquè les plantilles del Servei Estatal Públic d'Ocupació, el famós SEPE, són "molt reduïdes" a Catalunya perquè "la gent no vol venir... i ens ho hauríem de fer mirar en tant que catalans: hem deixat de ser un destí atractiu". O sigui que, a sobre, la culpa és nostra. 

No és només que no hi hagi un euro, i que costi de cobrar, sinó que l’administració, quan ha hagut d’arremangar-se, no ha sabut reconvertir-se i ha donat una resposta molt pitjor que la de la sanitat o l’educació pública. 

Per si això fos poc, hem de sentir una diputada del PSOE dient dilluns al Congrés:


“Nunca un gobierno ha ayudado tanto a los autónomos y a las empresas como ahora. Es una realidad indiscutible”. Ho deu dir perquè en plena caiguda d’ingressos el govern espanyol ha apujat la quota dels autònoms, i al gener es tornarà a apujar, perquè són mesures que ja estaven previstes i no s’han revisat. 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.