L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Les fronteres, els raves i les excuses’

"¿És per això que el govern espanyol no ha concedit a la Generalitat el confinament de Catalunya que el Govern ha demanat amb insistència? ¿Per decidir el govern espanyol on es posen els recursos?" Coronavirus a Catalunya: l'última hora, en directe

3 min

Avui fa 15 dies anava a fer una entrevista al plató de l’ARA, la convidada va arribar al diari i, quan jo li anava a encaixar la mà, em va dir que no amb un somriure, que no encaixéssim les mans, que féssim la salutació japonesa. Admeto que íntimament, en aquell moment, m’ho vaig prendre malament, que em va fer mal que no em volgués donar la mà, que em va semblar que era gairebé una hipocondríaca exagerada. Fa 15 dies érem així. El món era així. El coronavirus era a la Xina (on havien aixecat un hospital en 10 dies, “com són els xinesos!”, se’n recorden?) I després els italians, “que s’han adormit”.

Bé, ara sabem que nosaltres no ho hem fet millor. Que les autoritats sanitàries, tant les catalanes com les espanyoles, deien que la grip els amoïnava més que el coronavirus.

Si el discurs era aquest, els preparatius no podien ser millors. No ho hem fet bé, és una evidència, però, en canvi, no estic gaire segur que ho haguéssim pogut fer millor. Sí, el doctor Oriol Mitjà ho advertia, però admetem el que li hauria costat a qualsevol govern parar un país que no presentava símptomes, i que veia que el problema era a la Xina o Itàlia. Perquè som així. Ho dic cordialment: m’agrada més el doctor Mitjà que obté els recursos per investigar una vacuna i dirigeix una recerca que el que demana dimissions. Crec que no li correspon, que tot alhora no ho pot fer.

Una altra cosa és que els plans de recursos humans i materials sí que s’haurien pogut fer millor. I, sobretot, ara sí que no tenim excusa. Ara sabem que estem davant de l’increïble i tots estem disposats a acceptar canvis que fa quinze dies li haurien costat la dimissió a qualsevol que els proposés. Per exemple, ara ja hem interioritzat que la nova normalitat és la suspensió de tot el que estava previst: des de la celebració de Sant Jordi a les proves de la selectivitat. I que el cop a les butxaques que ens ha vingut serà dur, segur, perquè això s’allargarà: en tenim per dies, de quedar-nos a casa. Per tant, ja cal que Educació tingui a punt un pla d’ensenyament a distància, poso per cas. I caldrà un pla d’atenció a la gent gran que viu sola. I cal assegurar bé l’abastiment de productes de primera necessitat. I que els ministeris econòmics i el sistema financer entengui que anem a una economia de crisi.

I no pot ser que els sanitaris vagin curts de mascaretes i de material de protecció. Ho ha denunciat aquest matí el doctor Trilla a Catalunya Ràdio: que les reserves no els aguantaran per "gaires dies més". I que hi ha un "dèficit" del reactiu que es fa servir per als tests de diagnòstic.

¿És per això que el govern espanyol no ha concedit a la Generalitat el confinament de Catalunya que el Govern ha demanat amb insistència? ¿Per decidir el govern espanyol on es posen els recursos?

Perquè el que no s’aguanta és l’excusa que donen per negar-se al confinament de Catalunya: que el virus no hi entén de fronteres.

Aquest matí ho han tornat a dir. I no s’aguanta, perquè el primer que el govern espanyol ha fet és tancar fronteres. Portugal li ha tancat la frontera. I si tens un focus d’infecció, el que et diuen els científics és que t’has d’aïllar. Per això, ahir, va estar bé el president Torra quan va fer una de les afirmacions per les quals serà recordat: “Aquests dies he sentit a parlar molt de les banderes i les fronteres. Doncs vol que li digui una cosa? M’importen un rave les fronteres i les banderes. M’importa la salut i la vida de les persones”

Ara que ja sabem que hem entrat en una crisi desconeguda, els governants han de ser capaços de prendre decisions desconegudes que ens ajudin a tots. Però justificar-les honestament. I nosaltres anem pensant que ens tocarà fer sacrificis desconeguts.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

stats