L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El Govern i les escoles'

La bona notícia és veure el Govern identificant una prioritat com l’escola. La resta són incògnites que, i això val per al departament, els mestres i les famílies, només se superaran amb flexibilitat, amb comprensió de les circumstàncies, amb professionalitat

L’anunci del Govern que per al curs escolar que ve es contractaran cinc mil treballadors més, entre docents i no docents, i que per pagar la despesa extra es destinaran 370 milions d’euros més és una bona notícia.

El Govern sap que, de la mateixa manera que la sanitat no podia fallar quan va esclatar la pandèmia, ara el que no fallarà és l’escola. Vostès ens ho han sentit dir aquí: hem estat en alerta sanitària, ara estem en aleta educativa. Hi som perquè la canalla s’haurà passat sis mesos sense anar a l’escola, trepitjar una aula i socialitzar-se amb els companys. I la prioritat de qualsevol govern és assegurar que les escoles obren i treballen amb les màximes garanties per a tothom, mestres i alumnes.

Dit això, analitzem (que d’això va aquest espai), l’anunci d’ahir.

5.000 professionals més, grups estables i sense mascareta: així serà la tornada a l'escola el curs que ve

En primer lloc, aquest eslògan al desplegable del darrere “Escoles obertes, escoles segures”. “Obertes” és un missatge a les famílies i la societat: les escoles ja no estaran tancades. El Govern i els docents saben que en aquest desconfinament el missatge que ha arribat a la societat des de les escoles no era d’alegria pel retrobament, sinó de malestar per una reobertura amb molts dubtes. I això no ha agradat a una part de la societat. Ara el Govern es compromet: les escoles, obertes. I “segures” és un compromís amb els treballadors i amb les famílies: veniu sense angúnies, que tot anirà bé, en teniu la garantia de Salut.

Des d'un punt de vista polític, la imatge és contundent. L’anunci el fa el vicepresident Pere Aragonès, la persona que té la clau de la caixa, sí, però també el candidat a la presidència de la Generalitat d’un partit al qual pertanyen, també, els dos altres consellers, Bargalló i Vergés, Educació i Sanitat, sí, tots dos d’Esquerra. Estem parlant d’un servei essencial, però només en parla un dels dos partits del Govern. A sobre, minuts després d’aquesta roda de premsa el president Torra deia que la xifra, en realitat, seran 450 milions. A Educació diuen que això és sumant els diners que ja s’han gastat en educació des que va començar la pandèmia. Torra va parlar no de 5.000 nou contractats, sinó d’entre 6.000 i 10.000 (que és un forquilla molt extrema). A Educació remarquen que 5.000 era com a mínim. El soroll de dos anuncis alhora no és de rebut davant un servei essencial.

"S'ha perdut l'oportunitat de fer una baixada de ràtios generalitzada i una atenció personalitzada"

De l’anunci destaca, també, que el Govern no obligarà a complir cap distància mínima ni ràtio determinada, sinó que cada centre es podrà organitzar com vulgui amb una única ordre: fer grups “estables de convivència”. A la pràctica, i tot i que es va arribar a parlar de classes amb 15 alumnes, això significa que les ràtios seran les mateixes que fins ara. També es permetrà que alumnes i docents es relacionin sense mascareta ni distància física de seguretat. Si en un primer moment van dir que el curs començaria mig presencial i mig telemàtic, ahir el Govern deia que la presencialitat serà “indiscutible” en les etapes obligatòries. Si inspectors i directors feia dies que buscaven espais al voltant dels centres on poder fer classe, ahir Bargalló va dir que aquests llocs s’habilitaran en casos “molt puntuals”. L’argument és que tancar els centres ha tingut un impacte “poc important” en l’evolució de l’epidèmia i que, per tant, cal obrir-los amb la màxima normalitat possible. Dit d’una altra manera: si fa tres mesos haguéssim sabut el que sabem ara, que els efectes del covid-19 en la canalla i la seva capacitat transmissora són molt limitats, no s’haurien tancat les escoles.

Tot plegat fa ballar el cap a les direccions dels centres, als mestres i a les famílies. Direccions i sindicats, a més, creuen que amb 5.000 nous contractats el departament fa curt. Entre això i els canvis de criteri, el departament sembla anar per un cantó i els docents per un altre (que és una situació endèmica a Catalunya).

La bona notícia és veure el Govern identificant una prioritat com l’escola. La resta són incògnites que, i això val per al departament, els mestres i les famílies, només se superaran amb flexibilitat, amb comprensió de les circumstàncies, amb professionalitat.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.