L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El relator, la humiliació a l’Estat i altres apocalipsis zombis’

El fiscal Pedro Rubira va defensar ahir que al major Trapero se l’ha de jutjar a Madrid, a l’Audiència Nacional, per aquesta raó: “pot haver-hi imparcialitat i serenitat si la rebel·lió i la sedició s'envien a Catalunya"

Els jutges i fiscals a Catalunya s’han enfilat per les parets, han considerat aquestes paraules una “irresponsabilitat gravíssima” i han afirmat que “resulta del tot insòlit que es pugui realitzar un judici d’intencions”.

Hores més tard, la fiscalia va aclarir que el fiscal no dubtava dels seus col·legues, sinó de “l’ambient de crispació” que hi ha Catalunya. Ahir van trobar-se fems a la porta d’alguns jutjats, una acció que duia la firma dels CDR.

Mirin, el dubte del fiscal sobre la imparcialitat dels seus col·legues d’aquí revela el pensament més genuí i més sincer, i no tan sols del fiscal, sinó del conjunt dels aparells de l’Estat. Veuen Catalunya com una Espanya defectuosa, un territori de cultura diferent que no s’ha acabat de sotmetre però que s’ha de sotmetre. En conseqüència, el funcionari de l’Estat que viu a Catalunya corre el risc de contaminar-se, de canviar de condició nacional, perquè a Madrid radica l’única interpretació cabal, pura, de la realitat, el quilòmetre zero incontaminat de la justícia. No, no confien en els jutges ni els fiscals de Catalunya perquè aquests entenen el que hi passa. Recorden que el 9-N, el 2014, va haver de ser la Fiscalia General de l’Estat la que va obligar la Fiscalia de Catalunya a querellar-se contra Artur Mas? Doncs es tracta d’evitar que això torni a passar per culpa del contagi de la realitat que impedeix la deguda “serenitat”.

Però també cal recordar al fiscal Rubira que és un trist acudit afirmar que els jutges i els fiscals a Madrid compleixen els estàndards d’imparcialitat que ell reclama. Parlem d’imparcialitat? Vejam si els sonen aquestes frases: “Esto la fiscalía te lo afina”(ministre Fernández Díaz), “Más dura será la caída” (Fiscalia General), “La estrategia que sufrimos” (Llarena), “Controlamos la sala segunda por detrás” (Cosidó), Cambiaste el rumbo de la historia de España” (Lesmes), “La DUI se publicó en el DOG” (Moreno). Imparcialitat, de què?

No, els jutges i els fiscals de Madrid no són imparcials, i per descomptat no són més imparcials que els de Barcelona, perquè ells estan influïts pels seus entorns més immediats. A Madrid més, perquè els altaveus que creen el pensament majoritari són més grans que els altaveus a Catalunya. Pensin per un moment en el que demanen dos partits espanyols tan importants com el PP i Ciutadans: intervenir els Mossos, censurar TV3 i Catalunya Ràdio; acabar amb l’actual model d’ensenyament en català; prohibir, si cal, partits independentistes, i tornar a fer corrides de toros. A còpia de repetir-ho, això acaba sent normal.

Els poso un exemple del dia sobre normalitats que acaben definint imparcialitats. El govern espanyol ha acceptat que a les reunions entre partits per parlar de Catalunya hi hagi un relator. El govern espanyol diu que un relator és algú que pren notes, que ordena el debat, que dona fe d’allò de què es parla, però que de cap manera això és un mediador, ni de lluny un mediador internacional, i que podria ser un polític català. Molt bé,

Portades de la premsa espanyola. N’hi ha que parlen de rendició de l’Estat. N’hi ha que posen ben gran la paraula ‘humiliació’. I d’altres calmen el personal assegurant que seria una figura neutral que coordinaria el diàleg, però remarquen que el PP i Ciutadans ho consideren una punyalada i una humiliació intolerable. Creuen de debò que tota aquesta creació d’opinió apocalíptica no arriba als jutges i els fiscals?

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.