L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Incertesa per a tothom"

Els únics que s'enfronten a una certesa són els presos polítics, per desgràcia, que aquest estiu un Tribunal Suprem que se sentia burlat els ha privat dels graus penitenciaris que tenien de ple dret

3 min

Com estan? Nosaltres, contents de saludar-los.

Realment, el virus ho ha canviat tot, perquè de tota la vida, arribava un dia com avui, l’endemà de les vacances, arribava la primera setmana de setembre i tot s’anava posant a lloc. Com deia la meva mare quan per fi tornàvem a col·legi: “Quines ganes que tinc que torni la normalitat”, era possible albirar totes les certeses d’un temps de transició entre l’estiu i la tardor.

Ara no.

Si els haig de fer una anàlisi de l’actualitat, avui, a 31 d’agost, l’únic que els puc dir és una cosa que vostès ja saben perquè l’estan vivint i és que ens encarem a una tardor que passarem en la més gran de les incerteses.

Penso en l’obertura de les escoles, en tantes persianes que no saben quan de temps podran aguantar apujades, en tanta gent que es pregunta si ha de tornar a viure a Barcelona, en els joves l’estat laboral dels quals ja és la precarietat, en fi, cadascú se sap les seves angoixes.

Davant d’això, des d’aquest espai, que no és d’autoajuda sinó d’anàlisi, només podem suggerir viure al dia i alhora planificar, però planificar amb l’ànim disposat a rectificar, planificar (perquè això ens dona una certa sensació de futur) amb flexibilitat. O sigui, fem plans però amb flexibilitat, per guanyar seguretat en el pla i no caure en la frustració quan calgui tatxar-lo de l’agenda.

Si els parlo d’actualitat política, la incertesa fa una tardor igualment impossible de planificar: si agafen l’ARA d'avui, veuran que el més probable és que la Generalitat hagi de prorrogar pressupostos perquè no podrà tenir els del 2021, entre altres coses perquè no sap quan seran les eleccions, entre altres coses perquè el president Torra serà inhabilitat, però no vol que el Parlament investeixi un president accidental, un president que faci de pont fins a les eleccions. I com que la pandèmia s’ho menja tot, aquest matí el president Torra ha dit que està d’acord amb l’avís del Col·legi de Metges sobre els riscos de convocar gent per la Diada.

De les poques coses segures és que l’independentisme camina amb pas decidit cap a la fragmentació, sobretot en l’espai de l’antiga Convergència. La guerra entre Junts per Catalunya i el PDECat està esclatant en forma de baixes de regidors del PDECat. Mentrestant, aquest estiu ja hem tingut una nova ració de divisió entre Junts i Esquerra amb la història de la mesa del Parlament i la vergonya democràtica que significa que un Parlament no pugui publicar una resolució de condemna de la monarquia, en un moment en què el rei emèrit ha hagut de fugir d’Espanya i refugiar-se als Emirats Àrabs ofegat de corrupció.

Els únics que s'enfronten a una certesa són els presos polítics, per desgràcia, que aquest estiu, un Tribunal Suprem que se sentia burlat els ha privat dels graus penitenciaris que tenien de ple dret.

En aquest estat de les coses, en què l’independentisme polític es fragmenta, es baralla i no fa estratègia comuna, difícilment podrà fer el 51% dels vots a què aspira.

Tret que es mantingui una certesa que mai no falla: la de l’Estat disposat a tractar-lo amb policies i jutges.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats